Agències a l’àmbit autonòmic: anàlisi de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD)
Data de publicació
2007-04Resum
Aquest treball analitza, per una banda els canvis en la forma d'entendre la política de cooperació internacional i en la forma en la que es porten a terme els objectius; i per un altra fins a quin punt la creació de noves estructures institucionals, com el cas de la Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD), ajuda a simplificar la gestió de polítiques cada vegada més complexes al fixar mecanismes de gestió per incrementar l'eficàcia, l'eficiència i la seva credibilitat. Als últims anys a Espanya una de les característiques de la reforma administrativa del govern i les comunitats autònomes és la creació d'agències especialitzades en la gestió de diverses polítiques. Aquest treball analitza factors com canvis en el contingut, els actors i les institucions per explicar perquè es creen agències en el camp de la cooperació internacional i fins a quin punt aquestes noves estructures institucionals ajuden a resoldre els dèficits de coordinació i coherència en un context de governanza multinivell.
La cooperació internacional és cada vegada més complexa i inclou cada vegada més qüestions que requereixen una intervenció des de diferents nivells de govern (protecció del medi ambient, salut, immigració, educació, pobresa), i la seva coordinació implica una coherència entre les accions públiques i privades. Aquesta tasca per portar-se a terme requereix mecanismes institucionals i de la creació de noves estructures encarregades per assolir aquesta complexitat. Aquest treball analitza aquestes transformacions i més en concret fins a quin punt la reforma de les institucions públiques encarregades de la política de cooperació i desenvolupament a Espanya provoca un canvi en la forma de gestionar aquesta política creant (1) mecanismes de coordinació i cooperació entre els diferents nivells de govern de l'Estat espanyol (govern central, comunitats autònomes i autoritats locals) i altres institucions internacionals, principalment la Unió Europea; i creant (2) un marc de negociació estable entre l'Estat i els agents socials (bàsicament ONGD). Algunes de les conclusions de la recerca senyalen que: les agències de cooperació internacional a l'àmbit autonòmic responen als canvis en la forma d'entendre la política de cooperació internacional; l'execució de la política de cooperació internacional es caracteritza per un escenari d'interdependència i actors múltiples. Es a dir, es desenvolupa al mateix temps en diverses esferes d'autoritat: i per últim, la creació d'agències de cooperació internacional, tan a l'àmbit autonòmic, com a l'àmbit estatal, respon a factors d'ordre institucional.
Tipus de document
Document de treball
Versió del document
Versió presentada
Llengua
Català
Matèries (CDU)
334 - Formes d'organització i cooperació en l'economia
341 - Dret internacional. Drets humans
35 - Administració pública. Govern. Assumptes militars
Paraules clau
Investigació
Cooperació internacional
Organismes de l'administració pública
Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament
Canvi organitzatiu
Pàgines
59 p.
Publicat per
Escola d'Administració Pública de Catalunya
Citació
Muñoz Márquez, Luz. (2007). Agències a l’àmbit autonòmic: anàlisi de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD). Escola d'Administració Pública de Catalunya. https://hdl.handle.net/20.500.14227/1431
Nota
1. Autoria vinculada a la Universitat de Barcelona.
2. Treball de recerca realitzat amb el suport de l‟Escola Administració Pública de Catalunya, Resolució GAP/2052/2006, de 25 de maig (DOGC núm. 4659, de 21 de juny, 2006).
Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)
- Treballs de recerca [72]
Els següents fitxers sobre la llicència estan associats a aquest element:
Excepte que s'indiqui una altra cosa, la llicència de l'ítem es descriu com http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/