Ús dels serveis públics electrònics per part de la ciutadania: eines per a entendre els perfils, els usos i els motius dels ciutadans

Abstract

Les TIC generen una gran quantitat d'oportunitat per als governs i les administracions públiques, entre elles hi ha la del govern electrònic (eGovern). Per tal de dissenyar els programes d'administració pública els decisors públics necessiten comptar amb dades i estudis sobre l'ús que es fa d'aquests serveis, els perfils dels qui els utilitzen i els rendiments que poden generar. Aquesta recerca pretén donar als decisors públics d'aquests elements de judici.

En el pla metodològic la recerca pretén demostrar la utilitat de l'enquesta sobre usos de Noves Tecnologies a les llars per als científics socials i la conveniència de fer servir mètodes bayesians per a la inferència estadística en administració pública.

Ser usuari de Serveis Públics Electrònics es donarà si el ciutadà ha obtingut informació de pàgines web de l'administració, ha descarregat formularis o ha enviat formularis per a qualsevol dels nivells de l'administració.

Per a la recerca empíirica s'opta per un model logístic jeràrquic d'efectes fixes a les variables individuals i constants aleatòries per mesurar els efectes de la competència entre administracions autonòomiques al segon nivell.

A un primer nivell les variables sociodemogràfiques que més preocupen habitualment han demostrat que, al contrari del que sembla passar amb l'escletxa digital, la divisió per gènere en el contacte amb l'administració és encara visible. L'edat és una variable amb força poder explicatiu i que té el seu efecte màxim en individus de vora 40 anys: per a individus més joves i més vells la probabilitat es va reduint.

L'educació, a banda de generar demanda d'ús de la xarxa i de donar habilitats per emprar-la, dóna també als individus unes habilitats per utilitzar la xarxa que aquests aprofiten per al contacte amb l'administració. Utilitzar diàriament Internet també té un efecte fort en la probabilitat d'emprar SPE. Ambdós efectes suggereixen que existeix la probabilitat de segregar l'administració en dos nivells de qualitat i eficàcia força impermeables.

L'estructura de les llars (el nombre d'individus que hi viuen i si hi ha infants o no) no tenen efecte en l'ús de SPE.

La mida del municipi és rellevant per explicar l'ús de SPE, però el seu efecte és relativament fort nomès per als ciutadans de grans ciutats de més de mig milió d'habitants. Els avantatges que l'administració electrònica i per extensió de la SI podria portar als municipis més petits no acaben de fer-se realitat.

Finalment, la competència entre administracions autonòmiques per desenvolupar projectes d'administració electrònica mostra que, descomptant l'efecte de variables individuals, el País Basc no ha tingut èxit en aquest procés, mentre que Extremadura sí.