L'accessibilitat dels webs públics a Catalunya

Abstract

L'accessibilitat web és una exigència legal que ha entrat en vigor l'1 de gener de 2006. la norma que imposa aquesta obligació (la Disposició Addicional 5ª de la Llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i comerç electrònic) té un redactat que necessita d'una interpretació. Aquesta interpretació s'ha de realitzar d'acord amb les normes relatives a la discapacitat, però també amb un ampli ventall de documents de tota mena. Aquests documents són de diversa naturalesa jurídica. Des dels documents comunitaris de caràcter no vinculant, que tracten el concepte d'accessibilitat web des de l'any 2002, fins als documents elaborats per les organitzacions de regulació dels llenguatges informàtics (en concret, el W3C). A més, calia fer un examen de les normes que regulen l'administració electrònica de la Generalitat de Catalunya, així com la resolució del Parlament de Catalunya sobre accessibilitat. La lectura conjunta d'aquestes normes i documents ens porta a la interpretació del concepte de discapacitat –utilitzat per la LSSICE- de caràcter relatiu, ja que en l'àmbit de les noves tecnologies, tots podem ser discapacitats.

El concepte d'accessibilitat ha estat adoptat en relació a les noves tecnologies, provenint de l'arquitectura, però la literatura jurídica ja l'havia tractat sota terminologies diverses. De fet, el coneixement del dret emanat del poder legislatiu, així com l'accés a la informació administrativa és en gran part un dels conceptes que millor expliquen l'evolució de l'estat lliberal fins a l'estat del benestar i es plasmen en els estudis sobre la teoria de l'estat. Avui dia, la transparència i la participació en els afers públics, així com l'exigència de proactivitat en matèria informacional en relació amb les administracions públiques és una font molt prolífica d'activitat investigadora. L'anàlisi de les funcions de l'administració des d'una visió garantista ha anat evolucionant fins a anàlisis que tenen a veure més amb la vessant prestacional de l'administració. L'activitat científica (i del teixit associatiu) en matèria d'administració electrònica ha donat lloc a tot un seguit d'informes i estudis que han complementat les tasques de les administracions que en aquesta matèria, tal i com va succeir amb les polítiques socials, mostra una tendència a la baixa. A l'activitat de recollida i anàlisi de dades sobre l'estructura i funcions de les administracions públiques, s'hi ha sumat el sector privat. Ara bé, aquests informes normalment pateixen anomalies de caràcter metodològic en la definició dels objectius i els mitjans utilitzats per aconseguir aquests objectius, el que desencadena una limitació dels àmbits materials d'acció administrativa en matèria d'accessibilitat. Els estudis acostumen a abordar de manera exclusiva la taxa de connectivitat a la xarxa i la possibilitat de gestionar tràmits en línia de manera íntegra. L'activitat d'anàlisi en matèria d'accessibilitat la lideren les organitzacions de persones amb discapacitats, tan per la claredat metodològica i expositiva, com per la profunditat de les seves anàlisis.

L'objecte del nostre treball s'ha definit com a una primera aproximació al subjecte com a base per a l'inici d'un debat científic multidisciplinari per analitzar els canvis organitzatius i funcionals derivats de la integració de l'accessibilitat a les activitats prestacionals que constitueixen els portals web. Nosaltres considerem que l'accessibilitat és una matèria que necessita de la participació de totes les disciplines de les ciències socials, de tal manera que el nostre treball s'ha concentrat més en recollir dades i explicitar la metodologia utilitzada en la recollida d'informació que no pas en l'anàlisi d'aquestes. Tanmateix, hem realitzat una breu anàlisi que iniciï el debat que pretenem obrir. Un debat, el científic, que és part d'un debat més ampli, un debat social que ha de reunir el sector públic i el privat: les administracions, les empreses, el teixit associatiu, la comunitat científica i els ciutadans de forma individual, un debat social sobre la consideració de l'accessibilitat com a una exigència del principi democràtic, que està fonamentat en l'especial posició del principi d'igualtat en l'esquema jurídic formal, però també en la seva consideració social com a valor inexcusable en una societat diversa.

Les dades que hem recollit les hem explicitat mitjançant l'elaboració d'una taula de dades. Aquesta taula de dades, a més de fer disponible la consideració individualitzada de tots els webs analitzats, servei de base per tal d'elaborar gràfics i mapes que permetin l'anàlisi crític per part dels destinataris de l'informe, a més de servir de base per a una discussió científica multidisciplinari. L'elaboració dels mapes s'ha d'acompanyar amb els coneixements previs sobre geografia i amb els coneixements bàsics o avançats que el lector posseeixi ja que, per sí mateixos no poden assegurar la profunditat necessària per fer-ne una valoració global. A més, els mapes mostren una informació que pot ser molt enganyosa, per la diversitat d'extensió i la densitat poblacional, que no poden explicitar.

Hem fet una petita valoració dels resultats que hem obtingut de l'avaluació de l'accessibilitat dels webs de les administracions públiques catalanes. Aquests resultats confirmen que les administracions públiques catalanes es troben, a l'igual que la majoria de les administracions espanyoles en una situació d'estancament en termes generals, tot i que hi ha signes de canvi en molts municipis que confirmen la impossibilitat de concentrar totes les mirades en un sol agent (ja que també els contractistes de les administracions públiques realitzen productes inaccessibles) o en un sol factor (econòmic, polític, sociològic o organitzatiu). La situació requereix un treball cooperatiu, un esperit constructiu i una actitud creativa per part de tothom.