La Comissió Interdepartamental de l’Economia Col·laborativa a Catalunya: un exemple de bona governança

Abstract

[Cat] Els reptes econòmics i socials als quals han de fer front els poders públics són cada vegada més complexes. Les plataformes digitals i les criptomonedes ja conviuen avui amb les empreses tradicionals i els bitllets de paper; els robots han sortit dels laboratoris i dels centres d’investigació per reivindicar el seu espai en el món laboral: sembla el futur però és ja una realitat tangible. Sovint, les administracions públiques amaguen el cap sota l’ala i opten per prohibicions de facto i reaccions a la defensiva davant canvis disruptius que venen de la mà de l’aplicació de noves tecnologies, amb l’objectiu de mantenir el status quo durant tot el temps que sigui possible. És cert que no sempre és senzill que estructures feixugues i burocratitzades com les predominants en les administracions públiques tinguin una capacitat de reacció ràpida i empàtica ja que la digitalització de les relacions empresarials escapa dels convencionalismes als quals estem acostumats. És precisament en aquests supòsits quan es fa evident que l’administració pública, en el seu paper de regulador i dissenyador de polítiques públiques, té per endavant reptes del segle XXI que ja no pot resoldre amb eines del segle passat. En el camp de la innovació social, l’administració ha optat per utilitzar mètodes de governança pública intel.ligent amb la participació dels pilars de la quàdruple hèlix (administració, àmbit de coneixement, teixit empresarial i ciutadania) mitjançant processos de participació ciutadana, sessions de co-creació, hackathons, plataformes de debat i de deliberació oberta, amb la finalitat de dissenyar polítiques públiques més sostenibles i inclusives. En el camp de la innovació reguladora, aquest esquema es reprodueix: d’una banda, la ciutadania ha guanyat el paper protagonista en el procés de creació de normes, els operadors econòmics i els experts en la matèria són també escoltats en varis moments del procediment i l’administració pública juga el rol d’impuls i lideratge. La Comissió Interdepartamental de l’Economia Col·laborativa, creada per Acord de Govern de la Generalitat de Catalunya de 5 d’abril de 2016, és un bon exemple d’aquesta simbiosi. Tot i que les comissions interdepartamentals no són una novetat en si mateixes, aquesta ha estat innovadora per la matèria que ha tractat i pel seu funcionament ja que, d’una banda, tenia l’encàrrec d’analitzar i trobar l’encaix de les noves realitats empresarials i socials associades a les plataformes digitals i, de l’altra, alinear els interessos divergents de totes les parts implicades en el fenomen: departaments, emprenedors digitals, empreses tradicionals, experts i ciutadania.

[Es] Los retos económicos y sociales a los cuales deben hacer frente los poderes públicos son cada vez más complejos. Las plataformas digitales y las criptomonedas ya conviven hoy con las empresas tradicionales y los billetes de papel; los robots han salido de los laboratorios y de los centros de investigación para reivindicar su espacio en el mundo laboral: parece el futuro pero es ya una realidad tangible. A menudo, las administraciones públicas esconden la cabeza bajo el ala y optan por prohibiciones de facto y reacciones a la defensiva ante situaciones de cambio disruptivo que vienen de la mano de la aplicación de nuevas tecnologías, con el objetivo de mantener el statu quo durante todo el tiempo que sea posible. Es cierto que no siempre es sencillo que estructuras pesadas y burocratizadas como las predominantes en las administraciones públicas tengan una capacidad de reacción rápida y empática, ya que la digitalización de las relaciones empresariales escapa de los convencionalismos a los que estamos acostumbrados. Es precisamente en estos supuestos cuando se hace evidente que la administración pública, en su papel de regulador y diseñador de políticas públicas, se enfrenta a retos del siglo XXI que ya no puede resolver con herramientas del siglo pasado. En el campo de la innovación social, la administración ha optado por utilizar métodos de gobernanza pública inteligente con la participación de los pilares de la cuádruple hélice (administración, ámbito de conocimiento, tejido empresarial y ciudadanía) mediante procesos de participación ciudadana, sesiones de cocreación, hackathons, plataformas de debate y de deliberación abierta, con la finalidad de diseñar políticas públicas más sostenibles e inclusivas. En el campo de la innovación reguladora, este esquema se reproduce: por una parte, la ciudadanía ha ganado el papel protagonista en el proceso de creación de normas, los operadores económicos y los expertos en la materia son también escuchados en varios momentos del procedimiento y la administración pública juega el rol de impulso y liderazgo.