Direcció estratègica i gestió dels recursos humans a les administracions públiques catalanes

Abstract

En els darrers anys hom pot observar les referències cada cop més freqüents del mot management en el panorama administratiu català. El fet que s'hagi de recórrer a un anglicisme permet deduir la poca familiaritat amb el contingut d'aquest terme en el context de l'Administració. Atès que l'enfocament d'aquest estudi és eminentment "managerial", convé aclarir el que això significa. Aquest terme neix, en l'àmbit de les administracions públiques, amb la constatació que les estructures implantades i les tècniques emprades en el sector públic són incapaces de respondre, sota criteris d'eficàcia, d'eficiència i de qualitat, a les demandes generades per un entorn cada cop més complex i canviant i un públic amb noves exigències. Atès que la legalitat era el valor primordial, l'enfocament dels estudis sobre l'Admi- nistració era eminentment jurídic: "El derecho publico, però sobre todo el derecho administrativo, queda entronizado [...] como la Ciència de la Administración por excelencia, porque el predominio de sus técnicas es el que proporciona mas seguridad para moverse en el mundo de las organizaciones burocràticas. " (Prats, 1989, pàg.l2). L'exclusivitat del principi de legalitat genera organitzacions ineficaces, pel fet que el comportament de les organitzacions és limitadament normativitzable. Això provoca la deslegitimització del sistema institucional per causa de la seva incapacitat de resposta. Aquest fet afecta negativament els interessos dels actors polítics, i, evidentment, dels ciutadans, en el context de l'acció pública d'un Estat prestador de serveis.