Les despeses derivades de la pràctica de la prova en el procediment administratiu
Visualitza/Obre
Autor/a
Herráez Vilas, Pablo
Data de publicació
2022-04-19Resum
La pràctica de la prova en el procediment administratiu implica, en un bon nombre de supòsits, la
mobilització de recursos personals i materials que tenen un cost econòmic. La intervenció de
pèrits, la redacció d’informes feta per professionals, la pràctica de diligències tècniques com ara
proves analítiques o aixecaments topogràfics i, fins i tot, el desplaçament dels testimonis que han
de declarar en un procediment administratiu donen, o poden donar lloc, a generar uns honoraris
o unes despeses que necessàriament s'han de satisfer.
En general, l’administració instructora es fa càrrec dels costos que comporta tramitar el
procediment com a conseqüència del principi d'impuls d'ofici del procediment. Això és així, però
hi ha supòsits en què normativament s’ha establert un cost específic a càrrec de la persona
interessada per tramitar un determinat procediment o per dur a terme tràmits concrets. Només
cal fer un petit repàs, per exemple, del fet imposable de moltes de les taxes regulades en el text
refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny, per trobar taxes associades a la tramitació de procediments administratius.
Aquesta realitat posa en relleu dos aspectes clau que cal tenir en compte quan es parla de qui s'ha
de fer càrrec de les despeses que generi la prova en el procediment administratiu
Tipus de document
Article
Versió del document
Versió publicada
Llengua
Català
Matèries (CDU)
00 - Ciència i coneixement. Investigació. Cultura. Humanitats
342 - Dret constitucional. Dret administratiu
377 - Formació professional
Paraules clau
Procediment administratiu
Legislació
Jurisprudència administrativa
Actes administratius
Prova electrònica
Pàgines
4 p.
Publicat per
Escola d’Administració Pública de Catalunya
Publicat a
Formació Oberta: Espais Temàtics
Citació
Herráez Vilas, Pablo. (19 d'abril de 2022). La pràctica de la prova en el procediment administratiu implica, en un bon nombre de supòsits, la mobilització de recursos personals i materials que tenen un cost econòmic. La intervenció de pèrits, la redacció d’informes feta per professionals, la pràctica de diligències tècniques com ara proves analítiques o aixecaments topogràfics i, fins i tot, el desplaçament dels testimonis que han de declarar en un procediment administratiu donen, o poden donar lloc, a generar uns honoraris o unes despeses que necessàriament s'han de satisfer. En general, l’administració instructora es fa càrrec dels costos que comporta tramitar el procediment com a conseqüència del principi d'impuls d'ofici del procediment. Això és així, però hi ha supòsits en què normativament s’ha establert un cost específic a càrrec de la persona interessada per tramitar un determinat procediment o per dur a terme tràmits concrets. Només cal fer un petit repàs, per exemple, del fet imposable de moltes de les taxes regulades en el text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny, per trobar taxes associades a la tramitació de procediments administratius. Aquesta realitat posa en relleu dos aspectes clau que cal tenir en compte quan es parla de qui s'ha de fer càrrec de les despeses que generi la prova en el procediment administratiu. Formació Oberta: Espais Temàtics. https://hdl.handle.net/20.500.14227/3733
Documents relacionats
Article dels espais temàtic disponible a:
Enllaç al document relacionat
Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)
Els següents fitxers sobre la llicència estan associats a aquest element:
Excepte que s'indiqui una altra cosa, la llicència de l'ítem es descriu com http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/