El principi d’una sola vegada i el dret a la protecció de dades

Abstract

L’article 53.1 de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, conté el catàleg de drets de la persona interessada en el procediment administratiu, entre els quals es troba el dret “a no presentar dades i documents […] que ja estiguin en poder de les administracions públiques o que hagin estat elaborats per aquestes” (lletra d). Aquest dret es coneix també com el “principi d’una sola vegada, i consisteix en la idea de no molestar la persona interessada més enllà del que és estrictament necessari, de manera que no s’ha de requerir l’aportació de dades o de documents que la persona interessada ja hagi aportat prèviament, o que estiguin en poder de les administracions, amb independència de qui hagi elaborat les dades o els documents. En l’àmbit de Catalunya, la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i procediment de les administracions públiques de Catalunya, ja havia establert aquest dret en els mateixos termes recollits després per la Llei 39/2015. Així, en l’article 22.1.e de la Llei catalana es configura el dret de la mateixa manera que en l’article 53.1.d de la Llei estatal, en el sentit de “no aportar les dades o els documents que estiguin en poder de les administracions públiques o dels quals aquestes puguin disposar”. Aquest dret també s’ha inclòs, més endavant, en els articles 70 i 71 del Decret 76/2020, de 4 d’agost, d’Administració digital.