<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/">
<title>11 Vària</title>
<link href="https://hdl.handle.net/20.500.14227/1746" rel="alternate"/>
<subtitle/>
<id>https://hdl.handle.net/20.500.14227/1746</id>
<updated>2026-05-05T21:47:50Z</updated>
<dc:date>2026-05-05T21:47:50Z</dc:date>
<entry>
<title>Enric Prat de la Riba</title>
<link href="https://hdl.handle.net/20.500.14227/2208" rel="alternate"/>
<author>
<name>Vallés, Josep</name>
</author>
<id>https://hdl.handle.net/20.500.14227/2208</id>
<updated>2025-02-26T09:37:58Z</updated>
<published>2010-04-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">Enric Prat de la Riba
Vallés, Josep
Fragments:&#13;
&#13;
"La primera de les seves obres, i en la qual sembla hi posà tot l'interès, fou la creació de l'Institut d'Estudis Catalans, que tant ha fet per la cultura de Catalujnya. [...]&#13;
&#13;
També li mereixeren especial atenció altres obres d'ensenyança, com l'Escola d'Agricultura, que es la millor d'Espanya, la cual conta amb museus i laboratoris; l'Escola de funcionaris públics per la preparació tècnica d'empleats municipals i provincials; l'escola d'Art dramàtic [...] A la seva gran activitat també es deu la reintegració i restauració artística del Palau de la Generalitat de Catalunya, on a més de les oficines de la Diputació, hi son instalats l’Institut d’Estudis Catalans, la Biblioteca de Catalunya, la Borsa del Treball i l’Escola de Funcionaris; les excavacions d’Ampúries [...]; l’ampliació i construcció de camins i carreteres; les Bases de la Mancomunitat de Catalunya [...]&#13;
&#13;
Són en gran nombre les ciutats, viles i pobles que han honorat sa memòria dedicant-li plasses i carrers. Però, més que en marbres i en bronzes, el seu nom està escrit en el cor dels catalans."
Edició facsímil de l'obra editada per Tipografia Catalunya a Barcelona l'any 1925
</summary>
<dc:date>2010-04-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
<entry>
<title>Escola d'Administració Pública de Catalunya: cent anys: 1912-2012</title>
<link href="https://hdl.handle.net/20.500.14227/2207" rel="alternate"/>
<author>
<name>Pérez Nespereira, Manuel</name>
</author>
<id>https://hdl.handle.net/20.500.14227/2207</id>
<updated>2025-03-31T22:26:52Z</updated>
<published>2012-01-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">Escola d'Administració Pública de Catalunya: cent anys: 1912-2012
Pérez Nespereira, Manuel
L'obra explica les dues grans etapes de l'Escola, del 1912 al 1939, i del 1979 fins a l'actualitat, que en aquests anys ha viscut la Mancomunitat, les lluites pels estatuts d'Autonomia, les dictadures, i la democràcia, ajudant a construir i recuperar la nostra cultura, i transformant la funció pública amb la vàlua dels nostres professionals, tan necessària en els temps de crisi actuals.
</summary>
<dc:date>2012-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
<entry>
<title>La nacionalitat catalana</title>
<link href="https://hdl.handle.net/20.500.14227/2206" rel="alternate"/>
<author>
<name>Prat de la Riba, Enric</name>
</author>
<id>https://hdl.handle.net/20.500.14227/2206</id>
<updated>2025-03-31T22:26:39Z</updated>
<published>2007-04-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">La nacionalitat catalana
Prat de la Riba, Enric
"Resultat de tot això és que la nacionalitat és una unitat de cultura o de civilisació; tots els elements d'aquesta mena: l'art, la ciencia, els costums, el dret... tenen ses arrels en la nacionalitat. Però hi ha més encara, y aqueix fet explica moltes confusions y dóna la raó de moltes anomalíes: el conjunt de determinacions de la voluntat colectiva que formen la conducta política, això és, la vida del Estat, són tanys que venen de la mateixa soca..." (Capítol V, pàg. 63).
Reproducció facsímil de la primera edició de la Tipografia L’Anuari de la Exportació (Barcelona, 1906)
</summary>
<dc:date>2007-04-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
<entry>
<title>Dret orgànic municipal: resum de les lliçons explicades per Isidre Lloret, catedràctic, per oposició, de l'assignatura</title>
<link href="https://hdl.handle.net/20.500.14227/2205" rel="alternate"/>
<author>
<name>Lloret, Isidre, 1880-1922</name>
</author>
<id>https://hdl.handle.net/20.500.14227/2205</id>
<updated>2024-10-03T08:21:18Z</updated>
<published>1914-01-01T00:00:00Z</published>
<summary type="text">Dret orgànic municipal: resum de les lliçons explicades per Isidre Lloret, catedràctic, per oposició, de l'assignatura
Lloret, Isidre, 1880-1922
El concepte de dret orgànic com a "dret dels municipis", enclouria en absolut tot lo referent a organització i régim, però se'n ha especialitzat una branca, el procediment administratiu, o sia lo referent a la manera de procedir o actuar com a tal administració, al aplicar medis a fins. Aquesta limitació, garantia de les colectivitats i dels seus individuos aillats contra abusos dels seus administradors, fa que tan sols degui estudiar-se aquí lo referent al municipi com a tal: sa personalitat, orgues, fins, medis i actuació. I això en la forma que hem dit: Sa llei -norma agendi- i sos drets -facultas agendi-, no sols els fills de la llei, sinó també son drets naturals i propis, sos drets personals inal·lienables, diguem-ho aixís, que la llei deu respectar i de quina ponderació en pervé sa utilitat i perfecció
</summary>
<dc:date>1914-01-01T00:00:00Z</dc:date>
</entry>
</feed>
