https://hdl.handle.net/20.500.14227/4 2026-04-28T22:24:31Z 2026-04-28T22:24:31Z Di Paolo, Antonio Bretxa, Vanessa Fabà, Albert Lleras, Jordi Moriña, David Torrijos, Anna Unamuno, Leire https://hdl.handle.net/20.500.14227/5529 2026-03-24T14:54:37Z 2025-12-01T00:00:00Z

Anàlisi economètrica de l’abandonament i de la continuïtat dels estudiants dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística Di Paolo, Antonio; Bretxa, Vanessa; Fabà, Albert; Lleras, Jordi; Moriña, David; Torrijos, Anna; Unamuno, Leire El present estudi deriva del projecte de recerca "Anàlisi economètrica de l’abandonament i de la continuïtat dels estudiants dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística: quin és el rol dels factors de demanda i d’oferta?", finançat per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Es tracta d’un projecte liderat per la Universitat de Barcelona (UB), dirigit per Antonio Di Paolo, en el qual ha col·laborat també Leire Unamuno (UB) i el Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, amb la participació d’Anna Torrijos com a mentora institucional i l’aportació experta de Vanessa Bretxa. La recerca ha estat possible gràcies a la col·laboració de Jordi Lleras i Albert Fabà, en representació del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), l’aportació de David Moriña, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i de Jordi Esteban, de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), com a representant de la societat civil expert en la temàtica objecte de la recerca. Aquest estudi té com a objectiu analitzar els factors condicionants de l’abandonament i de la continuïtat en l’itinerari d’aprenentatge dels estudiants dels cursos de català per a adults en format presencial oferts pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). L’estudi es basa principalment en l’ús de dades administratives relatives a la matrícula dels cursos del CPNL, que contenen tant informació general sobre els cursos de català com característiques sociodemogràfiques dels estudiants. El projecte s’ha dut a terme amb el finançament de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, en el marc de la convocatòria de subvencions per a la realització de treballs de recerca col·laborativa del 2023. Aquest projecte col·laboratiu ha generat evidències que permeten proposar diverses recomanacions per reduir l'abandonament i fomentar la continuïtat dels cursos de català del CPNL. Els objectius principals són millorar l'eficiència i l'eficàcia del servei, fer un millor ús dels recursos públics i afavorir que els participants, especialment els que procedeixen d'altres comunitats autònomes i de l'estranger, puguin integrar el català en la seva vida quotidiana i millorar les seves oportunitats laborals. Les mesures proposades requereixen la col·laboració entre el Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i el CPNL. També és important que aquestes mesures siguin avaluades mitjançant indicadors basats en les dades administratives del CPNL, com ara els percentatges d’abandonament i de matriculació en cursos posteriors. L’estudi també recomana fer un seguiment dels estudiants amb les característiques sociodemogràfiques, el nivell de curs i la ubicació geogràfica, per obtenir evidències de les tendències d’abandonament i de continuïtat. Aquesta publicació es basa en el treball "Anàlisi economètrica de l’abandonament i de la continuïtat dels estudiants dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística: quin és el rol dels factors de demanda i d’oferta?", que va obtenir una subvenció per a l’elaboració de treballs de recerca sobre Administració pública concedida per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (RESOLUCIÓ PRE/3668/2022, de 21 de setembre, per la qual s’aprova la convocatòria anticipada de subvencions a treballs de recerca sobre Administració pública i polítiques públiques per a l’any 2023, ref. BDNS 657386). La redacció de la present versió va finalitzar al maig de 2025 i inclou un document de síntesi sobre la recerca.

2025-12-01T00:00:00Z Xifró, Alexandre https://hdl.handle.net/20.500.14227/4689 2025-11-17T08:48:01Z 2025-11-01T00:00:00Z

El model de qualitat de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya: indicadors per a l’actuació en violència sexual Xifró, Alexandre Aquest treball de recerca consisteix en una investigació que vol contribuir al disseny del model de qualitat de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) en l’àmbit clínic. La medicina forense desplega la seva activitat en tres grans àmbits, tots obertament multidisciplinaris: la clínica forense, que s’ocupa de les persones vives; la patologia forense, que estudia la mortalitat violenta o inexplicada, i el laboratori forense, que analitza mostres de fluids corporals o d’altres tipus. El punt de partida que inspira aquest treball és la consideració que el desplegament de models de qualitat en l’entorn forense ha estat protagonitzat per l’àmbit, molt tecnificat, del laboratori, mentre que en l’àmbit de la clínica aquest abordatge és una assignatura pendent. En concret, l’objectiu específic de l’estudi se centra en l’actuació medicoforense en víctimes de violència sexual que són ateses de manera urgent en funcions de guàrdia. Postgrau en Direcció i Gestió Públiques (EAPC - TecnoCampus Mataró-Maresme). Treball de fi de postgrau. Curs acadèmic 2023-2024.

2025-11-01T00:00:00Z Cuenca-Fontbona, Joan Compte-Pujol, Marc Cruz-Gómez, Irene Espín Sánchez, Joaquim Ramírez Pagès, Alba https://hdl.handle.net/20.500.14227/4687 2026-03-24T14:55:09Z 2025-10-01T00:00:00Z

Comunicació interna per al benestar emocional a l’Administració local: experiència de l’Ajuntament de Barcelona Cuenca-Fontbona, Joan; Compte-Pujol, Marc; Cruz-Gómez, Irene; Espín Sánchez, Joaquim; Ramírez Pagès, Alba El present estudi deriva del projecte de recerca Comunicació interna i salut emocional en l’entorn laboral de l’Administració pública (CISEELAP), impulsat amb el suport de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. El projecte està liderat pel Dr. Joan Cuenca Fontbona, de la Universitat Ramon Llull (URL), amb la participació del Dr. Marc Compte Pujol, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la URL, de la Dra. Alba Ramírez Pagès i del doctorand Joaquim Espín Sánchez, també de la URL, i de la Dra. Irene Cruz Gómez, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La recerca ha estat possible gràcies a la col·laboració activa de l’Ajuntament de Barcelona, amb la mentoria institucional de Maria Rodríguez Rodríguez, i amb l’aportació experta de Maria Laura Verazzi Kuyumchoglu, en representació de l’Asociación de Directivos y Referentes de Comunicación Interna (DIRCI), i de Montserrat Serra Torrent, de la Fundació Barbosa & Petit, ambdues vinculades a la societat civil i especialitzades en l’àmbit objecte de la recerca. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) adverteix que els problemes de salut mental podrien esdevenir la principal causa de discapacitat el 2030. En aquest context, la comunicació és clau per mantenir la salut mental i emocional, ja que no només transmet informació, sinó que també crea comprensió i suport emocional. Aquest estudi explora la influència de la comunicació interna en la salut emocional i en el sentiment de pertinença del personal de l’Ajuntament de Barcelona. La metodologia ha combinat una primera part qualitativa amb entrevistes i grups de discussió, seguida d’una fase quantitativa basada en enquestes a 1.057 participants, que representen el 8,5 % del personal del consistori. S’han estudiat tres dimensions de la comunicació interna: canals, continguts (corporatiu, professional i convivencial) i models comunicatius (informatiu, persuasiu i interactiu), així com les seves associacions amb la salut emocional i la identificació dels treballadors amb la institució. Els resultats indiquen que la salut emocional de la plantilla presenta una associació positiva i significativa amb la diversitat de canals de comunicació, tot i que aquesta influència és moderada. Així, es confirma que, tot i contribuir a una millora emocional, la varietat de canals no és el factor determinant del benestar. Pel que fa als continguts, els temes de convivència (com ara la participació interna o la informació sobre altres companys) mostren un impacte més favorable en el benestar emocional en comparació amb els temes corporatius o professionals, cosa que evidencia la importància de promoure un ambient de col·laboració. Quant als models comunicatius, el model persuasiu registra la influència més significativa sobre la salut emocional, seguit del model informatiu, mentre que el model interactiu hi té un impacte menor. Això suggereix que els treballadors valoren més la comunicació que els inspira i motiva que no pas aquella que simplement fomenta el diàleg o la interacció. Respecte al sentiment de pertinença, l’anàlisi mostra que aquest sentiment augmenta a mesura que millora el benestar emocional, la qual cosa implica una associació directa i forta entre ambdós factors. A més, el benestar emocional no només té un efecte positiu per si mateix, sinó que també amplifica l’impacte dels canals i dels continguts comunicatius en la identificació dels empleats amb el consistori. L’anàlisi estadística confirma aquesta relació i indica que el model desenvolupat en l’estudi permet explicar fins al 65,7 % de la variabilitat observada en el sentiment de pertinença. Això significa que una gran part de les diferències en el grau de vinculació dels treballadors amb l’Ajuntament de Barcelona es pot atribuir als factors de comunicació interna i al nivell de benestar emocional. Els resultats evidencien la importància d’una comunicació interna eficaç, ja que no només contribueix al benestar emocional, sinó que també reforça el vincle entre els empleats i la institució i és essencial per construir una identitat corporativa sòlida i compromesa. L’estudi es presenta com un model replicable a altres administracions públiques, amb l’objectiu de reforçar una governança sostenible que situï les persones al centre de les polítiques institucionals i dels processos de presa de decisions en els àmbits del desenvolupament, la comunicació i la gestió de persones. Aquesta publicació es basa en el treball Comunicació interna i salut emocional en l’entorn laboral de l’Administració pública (CISEELAP), que va obtenir una subvenció per a l’elaboració de treballs de recerca sobre Administració pública concedida per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (RESOLUCIÓ PRE/3668/2022, de 21 de setembre, per la qual s’aprova la convocatòria anticipada de subvencions a treballs de recerca sobre Administració pública i polítiques públiques per a l’any 2023, ref. BDNS 657386). La redacció de la present versió va finalitzar al febrer de 2025 i inclou un document de síntesi sobre la recerca.

2025-10-01T00:00:00Z Cairol Berengueres, Regina https://hdl.handle.net/20.500.14227/4323 2025-03-31T13:31:59Z 2024-12-01T00:00:00Z

L’atenció centrada en la persona als centres residencials: facilitadors i limitadors de les relacions amb les famílies Cairol Berengueres, Regina Aquest treball de recerca consisteix en una investigació que aborda l’atenció centrada en la persona (ACP) als centres residencials propis de la Generalitat de Catalunya amb gestió delegada, a les comarques de les regions sanitàries de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran. L’èmfasi principal d’aquest estudi recau en les relacions interpersonals, especialment entre les persones institucionalitzades i els seus familiars. El treball també identifica els factors que afavoreixen o obstaculitzen les seves relacions i intenta determinar si existeixen correlacions entre aquests factors i el context geogràfic i socioeconòmic on s’ubica el centre residencial. L’estudi posa de manifest la importància que tenen les relacions de les persones institucionalitzades amb les seves famílies, i l’impacte sobre la seva qualitat de vida i sobre el seu benestar emocional, psicològic i físic. Postgrau en Direcció i Gestió Públiques (EAPC - TecnoCampus Mataró-Maresme). Treball final de postgrau. Curs acadèmic 2022-2023.

2024-12-01T00:00:00Z