https://hdl.handle.net/20.500.14227/10 Tue, 28 Apr 2026 02:52:52 GMT 2026-04-28T02:52:52Z http://eapc.bibliotecadigital.gencat.cat:80/bitstream/id/3d2d8869-55ff-492a-a73c-1487dcfb59dc/ https://hdl.handle.net/20.500.14227/10 https://hdl.handle.net/20.500.14227/5763 Els micropobles de Catalunya: situació i reptes de futur Garreta-Bochaca, Jordi; Peguera Farrero, Víctor; Trepat Trepel, Eduard; Julià Traveria, Ramon; Blavia, Carolina; Allepuz Capdevila, Rafael; Plana-Farran, Manel; Llevot Calvet, Núria; Bernard Cavero, Olga Des de mitjans del segle XIX, amb major o menor intensitat segons el moment històric hem assistit a un progressiu desplaçament de població de les zones rurals cap a les urbanes. I, per a les primeres, la reducció de població ha comportat efectes socials que cal conèixer i analitzar. La solució no sembla fàcil ni realitzable a curt termini. Una dinàmica de concentració urbana que ha durat dècades no és senzilla d’aturar i revertir, ni que sigui parcialment i lenta. De fet, la Llei 8/2025, de 30 de juliol, de l'Estatut de municipis rurals (vegeu: https://portaljuridic.gencat.cat/eli/esct/l/2025/07/30/8) reconeix en el preàmbul la concentració demogràfica en determinades zones de Catalunya i el desequilibri territorial existent. Alhora que considera que en “els ajuntaments dels municipis rurals el sistema de funcionament de l’administració pública municipal suposa una càrrega molt feixuga atès que no disposen dels mitjans humans, materials i pressupostaris necessaris per poder acomplir tots els requisits i les gestions administratives i burocràtiques exigides per la llei” (p. 1). I indica que es fa del tot necessari que els residents d’aquestes poblacions tinguin idèntics drets a la resta de ciutadans i ciutadanes. Identificar aquestes càrregues és un dels objectius del projecte. Per donar resposta al “repte demogràfic”, al “desequilibri territorial” i per assolir “l’equilibri territorial”, la “cohesió social” i lluitar contra el “despoblament” a través del “repoblament” (tots termes o conceptes molt emprats darrerament en els discursos polítics i en les normatives europees, espanyoles i catalanes) cal detectar les febleses i les fortaleses d’aquests petits municipis i actuar per convertir els discursos en realitat. El present treball analitza la realitat dels micromunicipis de Catalunya partint de la constatació que el concepte de medi rural és complex i polièdric, i no pot ser definit únicament a partir de criteris demogràfics. Tal com indiquen diferents organismes internacionals, els llindars de densitat i població —habitualment inferiors a 100 habitants per quilòmetre quadrat i amb municipis de menys de 5.000 habitants— han estat històricament els més utilitzats (Rural Employability Network, 2023; FAO, 2018), però progressivament s’han incorporat dimensions funcionals, econòmiques i territorials (United Nations, 2021; OCDE, 2020). En el context espanyol, la Llei 45/2007 estableix una definició operativa del medi rural basada en municipis de menys de 30.000 habitants i baixa densitat (Carbonell, 2023; Consejo Económico y Social, 2021), mentre que a Catalunya l’Estatut dels Municipis Rurals (Llei 8/2025) identifica com a col·lectiu d’especial atenció els municipis amb una població igual o inferior a 500 habitants. Aquests micromunicipis es caracteritzen no només per la seva reduïda dimensió demogràfica, sinó també per una elevada vulnerabilitat estructural derivada de processos històrics de despoblament i de persistents desequilibris territorials (Harvey, 2003; Camarero i Oliva, 2019; Andrés-Cabello i Garreta, 2021; Aldomà i Mòdol, 2022). L’estudi s’ha centrat en els micromunicipis (definits per aquells que tenen menys de 500 habitants). A Catalunya n’hi ha un nombre prou rellevant per a que se’ls hi dediqui atenció. Representen prop un 35% dels municipis, però escassament l’1% de la població. Aquest fet i, possiblement, també per la seva distribució per tot el territori ha comportat que no tinguin massa rellevància des del punt de vista de la investigació social (tot i que més des de la perspectiva demogràfica o de la geografia humana). Aquest document és fruit d’una recerca promoguda a partir de la subvenció a treballs de recerca sobre l’Administració pública de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya; Resolució PRE/3322/2023, de 26 de setembre, per la qual s’aprova la convocatòria anticipada de subvencions a treballs de recerca sobre Administració pública i polítiques públiques per a l’any 2024 (ref. BDNS 718677). Es presenta tal com va ser lliurat pels autors. Mon, 10 Nov 2025 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/5763 2025-11-10T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/5762 Cap a un desplegament efectiu de la comunicació clara a l’Administració de la Generalitat de Catalunya Domènech-Bagaria, Ona; Gelpí, Cristina; Morales Moreno, Albert; Singla-Milian, Eloi L’aplicació del llenguatge planer (LP) a l’Administració de la Generalitat s’inicia als anys 1980, quan es crea un model de català jurídic modern que trenca amb la dependència del castellà, recupera la tradició pròpia i segueix les tendències internacionals cap a una comunicació administrativa més entenedora. A partir dels anys 1990, amb l’impuls de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) i de la Comissió Assessora de Llenguatge Administratiu (CALA), s’estableixen recomanacions estables de redacció planera, encara vigents. L’era digital i el desplegament de l’administració electrònica han incrementat la necessitat de garantir que la ciutadania comprengui millor els documents que ha de gestionar. Aquest context motiva la posada en marxa del Projecte de llenguatge planer, coordinat per la Direcció General de Serveis Digitals i Experiència Ciutadana, que culmina en l’Acord de Govern GOV/29/2024 per impulsar la comunicació clara en tota l’Administració. Per assegurar-ne una bona implementació, la Generalitat va encarregar el 2023 un repte de recerca que, assumit per un equip transdisciplinari, permetés avançar en aquesta direcció. El treball que aquí es presenta recull la recerca, desenvolupada entre octubre de 2024 i novembre de 2025, que va assumir aquest repte i que es va plantejar com a objectiu general avaluar la implementació de la comunicació clara que la Generalitat havia començat a desplegar en algunes fitxes de tràmit, a fi de mesurar, de la manera més objectiva possible, si aquest desplegament comportava una millora de la comprensió per part de la ciutadania i d’identificar possibles accions de millora. Aquest objectiu es concretava en quatre objectius específics: 1. elaborar un estat de la qüestió sobre LP i comunicació clara, incloent-hi experiències internacionals i una revisió d’eines disponibles, especialment les basades en IA; 2. establir una metodologia d’anàlisi objectiva de la comprensió combinant tècniques d’eye tracking i mètodes convencionals; 3. avaluar l’augment de la comprensió dels textos del Projecte de LP i proposar accions de millora; 4. visibilitzar i enfortir la comunitat catalana de llenguatge planer i comunicació clara. La recerca s’ha desenvolupat a partir d’una metodologia col·laborativa i fonamentada en la teoria del canvi, que ha permès definir una visió compartida sobre el funcionament esperat del Projecte de LP i utilitzar-la com a referent central de l’avaluació. Aquest document és fruit d’una recerca promoguda a partir de la subvenció a treballs de recerca sobre l’Administració pública de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya; Resolució PRE/3322/2023, de 26 de setembre, per la qual s’aprova la convocatòria anticipada de subvencions a treballs de recerca sobre Administració pública i polítiques públiques per a l’any 2024 (ref. BDNS 718677). Es presenta tal com va ser lliurat pels autors. Tue, 18 Nov 2025 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/5762 2025-11-18T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/5761 Protecció efectiva de les persones alertadores Capdeferro Villagrasa, Oscar; Levi, Simona; Obregon, Isidre; García Morales, Verónica Yazmín; Madariaga Benegas, Alexandre; Vega, Telma; Landín Casablanca, Gabriel La Llei 2/2023, de 20 de febrer, reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, ha transposat a l’ordenament intern la Directiva (UE) 2019/1937, tot configurant per a tot el territori de l’Estat espanyol un nou sistema de canals per alertar incompliments normatius i un règim de protecció amb mesures per a garantir, en principi, la indemnitat de les persones alertadores (anomenades “informants” en el text de la llei estatal, i generalment referits com a whistleblowers en anglès). La protecció front a possibles represàlies que puguin donar-se arran de l’alerta d’un incompliment normatiu és un dret que assisteix els alertadors, i altres subjectes amb relació personal o professional amb la persona informant, en tot moment, i no només un cop s’han materialitzat aquestes conductes o situacions perjudicials. Per tant, la protecció no és només vigent un cop s’han produït represàlies que han de ser corregides, sinó que s’ha de garantir durant tot el cicle del procés d’alerta: abans d’alertar amb informació suficient i acurada sobre drets de protecció i expectatives en el tractament de la informació, en la presentació segura i confidencial o anònima de l’alerta, durant la investigació que es faci dels fets informats i fins i tot amb posterioritat a la investigació i eventual correcció, restabliment de la legalitat o sanció dels fets comunicats per la persona informant. Per aquest motiu, considerem que les propostes i recomanacions resultants d’aquest projecte han de tenir en compte aquesta concepció, que hem anomenat com a cicle de la protecció, i que es teoritza i posa en context per a ser aplicat en aquest estudi. En essència, la protecció com a cicle implica combinar prevenció, vigilància i correcció, en un procés col·lectiu que abasta des del disseny institucional fins a la detecció i sanció de represàlies. La seva eficàcia depèn tant de la coordinació institucional com de la corresponsabilitat de tots els actors implicats, que, com es veurà, en són diversos ja que la protecció no recau, únicament, en les autoritats externes de protecció que preveu la llei. El projecte pretén contribuir a conformar una primera base amb dades i informació per a plantejar solucions al repte de protegir, de forma efectiva, les persones que alerten sobre incompliments normatius contribuint a la millora de la integritat i de la cultura de la legalitat, amb enfocaments també de prevenció i, quan escaigui, de gestió en cas de detecció de represàlies en el si d’organitzacions. Per raó de la convocatòria, a més, es presta especial atenció a les administracions i organitzacions públiques catalanes. Malgrat aquest focus d’interès, molts dels aspectes destacats com a resultats, tenen implicacions i interès aplicatiu també en el sector privat. En conjunt, doncs, la recerca realitzada ha cercat oferir una primera recopilació de dades de diferent naturalesa que es poden considerar pertinents pel disseny de les propostes o recomanacions que exigeix una convocatòria com la que planteja l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, centrada a oferir propostes informades per a resoldre o orientar en un repte que presenta una administració catalana. 1. Aquest document és fruit d’una recerca promoguda a partir de la subvenció a treballs de recerca sobre l’Administració pública de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya; Resolució PRE/3322/2023, de 26 de setembre, per la qual s’aprova la convocatòria anticipada de subvencions a treballs de recerca sobre Administració pública i polítiques públiques per a l’any 2024 (ref. BDNS 718677). Es presenta tal com va ser lliurat pels autors.; 2. Treball lliurat per primera vegada el 20 d'octubre de 2025 i reformulat el mes de març de 2026. Sun, 01 Mar 2026 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/5761 2026-03-01T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/5759 Reptes de la governança: del diàleg a la decisió en polítiques públiques d'alta complexitat: el cas de la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà (TACOMBE) Brugué, Quim; Carbonell, Xavier; Fábregas, Mar; Martí, Carolina; Martí, Miquel; Rasero, Sergi; Vendrell, Pilar; Palmero Iniesta, Marina Qualsevol projecte de recerca, especialment quan es tracta d’una recerca aplicada, ha de tenir molt clar no només què vol analitzar (l’objecte de la investigació) sinó, sobretot, el perquè i el per a què (els propòsits i els impactes esperats) de la feina que es proposa. El projecte que presentem en aquest informe parteix d’uns objectius prou ben definits i ja assolits; doncs vol conèixer amb detall les dificultats de funcionament de la Taula de Cogestió Marítima del Litoral del Baix Empordà (TACOMBE). Aquest objectiu, de fet, ja està pràcticament cobert abans de començar la recerca, doncs quan vam proposar aquest projecte disposàvem d’un estudi previ sobre el funcionament de la TACOMBE. Un estudi, a més a més, realitzat per les mateixes persones que composen l’equip de recerca d’aquest projecte. Així doncs, partint d’aquest coneixement previ, podem afirmar que el principal focus d’interès d’aquest treball se situa en el perquè i el per a què. Diuen els experts en innovació que sempre cal començar reconeixent la ignorància, i aquest és el nostre punt de partida. Els membres de l’equip de recerca que hem elaborat aquest documents arranquem des de posicions professionals i institucionals diverses, però tots i totes hem estat involucrades en experiències de participació ciutadana. Cadascuna de nosaltres podria invocar el seu coneixement sobre la matèria, però partim de la nostra ignorància; del desconcert que ens genera veure com les expectatives no acaben de materialitzar-se. Estem preparats, doncs, no per mostrar-vos les nostres seguretats sinó per treballar des dels nostres dubtes; des de les febleses que, sens dubte, ens han de permetre generar noves idees i seguir progressant. Després del què, del perquè i del per a què sempre arriba, inevitablement, el com. Explicar com ho farem és la base metodològica de qualsevol projecte de recerca; un moment on s’acostumen a detallar les aproximacions i les tècniques usades per recollir dades i generar coneixement. Tanmateix, aquest és un informe on, més que recollir dades descriptives, ens interessa fer aflorar idees i reflexions. Com ja hem indicat anteriorment, partim de l’informe ja realitzat sobre el funcionament de la TACOMBE; un informe elaborat a partir d’una metodologia qualitativa concretada en gairebé una vintena d’entrevistes a persones membres de la taula. En aquest projecte, en canvi, hem desplegat una estratègia metodològica més orientada a entendre els reptes i les possibles solucions d’un espai com la TACOMBE. Un espai on, malgrat una generalitzada valoració positiva sobre els seus objectius i el seu funcionament, els resultats finals estan generant certa frustració. En l’estudi realitzat es constatava la satisfacció amb les dinàmiques participatives generades, però també cert malestar per les dificultats a l’hora de convertir aquestes dinàmiques en decisions concretes de política pública. Passar del diàleg a la decisió era el seu problema i és l’objectiu d’aquest projecte. Així doncs, intentant ser coherents amb els propòsits d’aquest estudi, vam dissenyar una metodologia menys preocupada pel treball empíric i més interessada en la creació d’espais inspiradors que ens permetessin reflexionar sobre les dificultats decisionals de la taula i sobre possibles vies de millora. La taula mostrava el seu potencial a l’hora de generar intel·ligència col·lectiva; però aquesta saviesa no arribava al procés de presa de decisions que tenia que impactar de manera efectiva en el litoral marítim del Baix Empordà. Aquest document és fruit d’una recerca promoguda a partir de la subvenció a treballs de recerca sobre l’Administració pública de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya; Resolució PRE/3322/2023, de 26 de setembre, per la qual s’aprova la convocatòria anticipada de subvencions a treballs de recerca sobre Administració pública i polítiques públiques per a l’any 2024 (ref. BDNS 718677). Es presenta tal com va ser lliurat pels autors. Mon, 20 Oct 2025 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/5759 2025-10-20T00:00:00Z