<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" version="2.0">
<channel>
<title>10 Col·lecció Estudis</title>
<link>https://hdl.handle.net/20.500.14227/1745</link>
<description/>
<pubDate>Wed, 29 Apr 2026 18:19:53 GMT</pubDate>
<dc:date>2026-04-29T18:19:53Z</dc:date>
<item>
<title>Un sistema d’informació i gestió directiva</title>
<link>https://hdl.handle.net/20.500.14227/2088</link>
<description>Un sistema d’informació i gestió directiva
Mora i Rosich, Ramon; Ezpeleta, Tomás; Montañez Zarcero, Xesco
Aquest llibre té com a objectiu dissenyar i implementar un sistema d’informació i gestió directiva (SIGD) que ajudi a liderar el desenvolupament d’un sistema de serveis locals (ajuntament, altres administracions que operen al territori concret, iniciativa social, iniciativa mercantil), i que permeti conèixer, ordenar i prendre decisions en relació amb la millora de les polítiques públiques de les administracions locals. Amb aquest treball els autors reprenen la reflexió iniciada l’any 1999 amb el llibre Els serveis personals municipals: una proposta metodològica, de Jordi Cabezón i Ramon Mora, en què es formulava la proposta d’un sistema de serveis locals, i continuada l’any 2006 amb l’obra La transversalidad como impulsora de mejoras en la Administración pública en un contexto de desarrollo de un sistema de servicios locales, de Lluïsa Moret, Tomàs Ezpeleta i Ramon Mora, en què es focalitzava el desenvolupament del sistema de serveis locals en el treball transversal i en xarxa.
Presentació de Carles Ramió Matas (Director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya)
</description>
<pubDate>Thu, 01 Jul 2010 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">https://hdl.handle.net/20.500.14227/2088</guid>
<dc:date>2010-07-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>La participació ciutadana en la gestió de l'aigua</title>
<link>https://hdl.handle.net/20.500.14227/2087</link>
<description>La participació ciutadana en la gestió de l'aigua
Parés, Marc; Gener, Berta; Cruz, Elena; Martí-Sabaté, Marc
En els darrers anys, amb l’objectiu de millorar el funcionament de l’Administració pública, democratitzar-la i fer front a problemes més complexos, diferents administracions catalanes han posat en funcionament&#13;
diversos mecanismes i processos de participació ciutadana (consells consultius, agendes 21, projectes educatius de ciutat, etc.). Ara bé, la gran majoria d’aquestes experiències s’han caracteritzat per ser d’àmbit local i per sorgir a iniciativa de l’Administració municipal (Subirats et al., 2001; Blanco i Gomà, 2002). Paral·lelament a aquest fet, en la societat catalana s’han multiplicat les estructures informals d’activisme polític, que, responent a àmbits temàtics com l’ecologisme, el pacifisme o el feminisme, han fet emergir noves problemàtiques socials. En moltes ocasions, aquestes noves formes d’activisme polític s’han estructurat com a moviment social (Casquette, 1998) i, sovint, han reclamat a l’Administració una major participació de la ciutadania en l’elaboració de determinades polítiques públiques (Prat, 2004).&#13;
Davant aquest fenomen, ens plantegem les preguntes següents: fins quin punt l’Administració pública és capaç de gestionar les demandes participatives d’aquests moviments socials?; els canals institucionals de participació ciutadana oberts per l’Administració són funcionals com a mecanismes de&#13;
gestió d’aquestes demandes?
Aquesta publicació és el resultat d’un projecte de recerca dut a terme entre els anys 2006 i 2007 pel Grup de Recerca en Participació Ciutadana i Moviments Socials de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona
</description>
<pubDate>Mon, 01 Dec 2008 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">https://hdl.handle.net/20.500.14227/2087</guid>
<dc:date>2008-12-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>Els drets davant l’administració i les seves garanties en l’Estatut d’autonomia de Catalunya</title>
<link>https://hdl.handle.net/20.500.14227/2086</link>
<description>Els drets davant l’administració i les seves garanties en l’Estatut d’autonomia de Catalunya
Castellà Andreu, Josep Maria; Expósito, Enriqueta; Martín Núñez, Esther
L’entrada en vigor el passat 9 d’agost de 2006 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, d’ara endavant EAC) planteja per als juristes un conjunt de reptes al voltant de la incorporació en la norma institucional bàsica catalana de continguts fins ara no presents en l’Estatut d’autonomia de 1979 (ni tampoc en els altres estatuts de la resta de comunitats autònomes). Entre aquests nous continguts destaca el títol primer, titulat «Drets, deures i principis rectors» (art. 15-54 EAC). Una anàlisi de la situació en el dret comparat ens ajuda a entendre que la incorporació de cartes de drets en les normes que regeixen les entitats territorials subestatals —constitucions o estatuts— és freqüent tot i que no unànime. En efecte, encara que els continguts i el tractament que donen als drets dels ciutadans és molt heterogeni, és un denominador comú, en aquestes declaracions, la proclamació i la regulació de drets de participació (política i en l’administració dels poders d’autogovern), a més d’altres drets connectats a la identitat cultural pròpia de la comunitat, quan existeixi, i drets econòmics i socials, normalment no concretats en els textos constitucionals de la federació. No acostumen a mancar tampoc en les cartes més recents drets de l’anomenada tercera i quarta generació (com la protecció de dades, el medi ambient o la defensa de consumidors).
</description>
<pubDate>Sat, 01 Dec 2007 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">https://hdl.handle.net/20.500.14227/2086</guid>
<dc:date>2007-12-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
<item>
<title>Qualitat i responsabilitat en la difusió d'informació pública a Internet</title>
<link>https://hdl.handle.net/20.500.14227/2085</link>
<description>Qualitat i responsabilitat en la difusió d'informació pública a Internet
Cerrillo-i-Martínez, Agustí; Galán Galán, Alfredo
En la societat de la informació, la informació i el coneixement adquireixen un paper central. Les &#13;
 ecnologies de la informació i la comunicació han ampliat enormement la informació en poder dels ciutadans i han diversificat de manera important, tant quantitativament com, especialment, qualitativa, els mecanismes de difusió d’informació. Tal com posa en relleu la declaració de principis de la Cimera Mundial sobre la Societat de la Informació, «la capacitat universal d’accedir i contribuir a la informació, les idees i el coneixement és un element indispensable en una societat de la informació integradora». Les administracions públiques també estan aprofitant les oportunitats que les tecnologies de la informació i la comunicació ofereixen per difondre informació pública als ciutadans, les empreses i les ONG. D’aquesta manera, les administracions públiques estan proporcionant als ciutadans molta més informació que la que estaven donant i de manera molt més accessible que fa uns quants anys. I els ciutadans, independentment del lloc on es troben, poden accedir a qualsevol informació en poder de les &#13;
 dministracions públiques només trucant al 010, enviant un SMS o accedint a la pàgina web d’un ajuntament o una altra administració pública, i, a més, poden compartir la seva informació amb la mateixa Administració pública o amb altres ciutadans.
</description>
<pubDate>Thu, 01 Nov 2007 00:00:00 GMT</pubDate>
<guid isPermaLink="false">https://hdl.handle.net/20.500.14227/2085</guid>
<dc:date>2007-11-01T00:00:00Z</dc:date>
</item>
</channel>
</rss>
