https://hdl.handle.net/20.500.14227/2869 Wed, 29 Apr 2026 04:48:43 GMT 2026-04-29T04:48:43Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/4243 Estat actual de la qüestió de la legitimació "ex lege" dels electes per impugnar els actes locals i l'eventual extensió als grups polítics respectius: part I Alonso Higuera, Carmen Llevat dels supòsits específics d’acció popular o de les accions que poden exercir els veïns en nomi interès de l’entitat local específicament establerts pel legislador, la legitimació processal quehabilita per recórrer davant la jurisdicció contenciosa administrativa contra els actes locals,recollida a l'article 19.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosaadministrativa (LJCA), es basa en una regla general que descansa, d'una banda, en el principi del’interès legítim com a títol de legitimació activa que permet l’accés al procés, és a dir, en lanecessitat que l’acte que s’impugna afecti d’alguna manera l’esfera dels drets o interessos legítimsde qui exercita l’acció i, de l’altra, en la prohibició establerta en l'article 20. a , quan nega aquestalegitimació activa als òrgans de l'administració autora de l’acte i als membres que integren elsseus òrgans col·legiats, llevat d'autorització expressa d’una llei. I això és, precisament, el que succeeix amb els electes locals que, juntament amb aquestalegitimació general, tenen ex lege una altra legitimació reconeguda de forma específica perl'article 63.1. b de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL),l'article 180.1. b del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pelDecret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMC), i l'article 209.2 del Reglament d’organització,funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 denovembre (ROF), que els permet impugnar els actes i acords locals emanats dels òrgans de laseva entitat local que incorrin en infracció de l’ordenament jurídic quan hi hagin votat en contra. Fri, 27 Sep 2024 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/4243 2024-09-27T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/4242 Traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital a la Generalitat de Catalunya Pérez Pérez, Jorge L'ingrés mínim vital (IMV) és una prestació de la Seguretat Social, no contributiva, regulada en la Llei 19/2021, de 20 de desembre , recentment reformada pel Reial decret llei 2/2024, de 21 de maig , com hemtingut ocasió d'analitzar en un apunt anterior , que modifica diferents aspectes relacionats amb laprestació, com ara els requisits dels beneficiaris, la presentació de les sol·licituds, el concepte deparella de fet o la determinació dels ingressos computables per al reconeixement d'aquestaprestació. La competència per al reconeixement i el control d'aquesta prestació està reconeguda a l' InstitutNacional de la Seguretat Social . No obstant això, l'article 25.2 de la Llei va establir que les comunitats autònomes i entitats locals poden iniciar l'expedient administratiu quansubscriguin amb l'Institut Nacional de la Seguretat Social, en els termes previstos en la Llei40/2015, d'1 d'octubre , de règim jurídic del sector públic, el conveni que els habiliti per a això. En elmarc del corresponent conveni subscrit amb l'Institut Nacional de Seguretat Social, es potacordar que, un cop iniciat l'expedient per l'Administració, la tramitació posterior i la gestióprèvies a la resolució de l'expedient, l'efectuï l'administració que hagi incoat el procediment. Ladisposició addicional cinquena de la norma va traspassar directament aquestes competències ales comunitats autònomes de règim foral -Navarra i País Basc- i va generar la presentació d'unrecurs d'inconstitucionalitat per part del Grup Parlamentari Vox al Congrés, resolt en la Sentència19/2024, de 31 de gener de 2024 , que va declarar la constitucionalitat d'aquest precepte. Wed, 18 Dec 2024 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/4242 2024-12-18T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/4241 Límits i requisits a l'externalització de l'actuació de l'Administració mitjançant societats públiques instrumentals Martí Sardà, Isidre En aquest apunt analitzarem les limitacions i els requisits de les actuacions que poden portar a terme les societats mercantils públiques locals per encàrrec de les administracions matriu en virtut de les diferents tècniques d’organització i col·laboració interadministrativa a la vista de la jurisprudència recent del Tribunal Suprem. Paraules clau: externalització, societats públiques mercantils, encomana de gestió, encàrrec a mitjans propis, funcions, funcionaris, potestats públiques. Externalització de l'actuació de l'Administració mitjançant societats públiques instrumentals En l’apunt anterior1) en aquest mateix espai ens referíem a l’endinsament del dret administratiu en el règim jurídic de les societats públiques mercantils. En aquesta ocasió ens referirem a la possibilitat d’externalització d’actuacions administratives per part d’aquestes societats públiques locals i els límits i requisits per portar-ho a terme. Fri, 13 Dec 2024 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/4241 2024-12-13T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/4240 El Pla territorial sectorial d'habitatge aprovat pel Decret 408/2024, de 22 d'octubre, i les reserves necessàries per a habitatge protegit: una atenció especial al sòl urbà consolidat, a la STC 16/2021 i a la STSJC de 6 de juliol de 2021 Ponce, Juli Les reserves d'habitatge assequible establertes per la legislació urbanística estatal i catalana serveixen a un doble propòsit, quantitatiu i qualitatiu, que no sempre és ben comprès. D'una banda, és clar, cerquen la generació de més habitatges assequibles, que permetin fer front a la gran demanda insatisfeta, la qual cosa és evident. Però, i això queda sovint més enfosquit, les reserves són alhora un instrument urbanístic rellevant, puix que permeten disposar d'habitatge no segregat que promogui la barreja social urbana com un component del dret a la ciutat i eviti ciutats "fracturades", amb impactes molt negatius per a les persones i el conjunt urbà (desigualtats en matèria de mobilitat, accés a llocs de treball, possibles problemes de seguretat urbana, etc.). Thu, 05 Dec 2024 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/4240 2024-12-05T00:00:00Z