https://hdl.handle.net/20.500.14227/2870 Wed, 29 Apr 2026 20:34:10 GMT 2026-04-29T20:34:10Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/4242 Traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital a la Generalitat de Catalunya Pérez Pérez, Jorge L'ingrés mínim vital (IMV) és una prestació de la Seguretat Social, no contributiva, regulada en la Llei 19/2021, de 20 de desembre , recentment reformada pel Reial decret llei 2/2024, de 21 de maig , com hemtingut ocasió d'analitzar en un apunt anterior , que modifica diferents aspectes relacionats amb laprestació, com ara els requisits dels beneficiaris, la presentació de les sol·licituds, el concepte deparella de fet o la determinació dels ingressos computables per al reconeixement d'aquestaprestació. La competència per al reconeixement i el control d'aquesta prestació està reconeguda a l' InstitutNacional de la Seguretat Social . No obstant això, l'article 25.2 de la Llei va establir que les comunitats autònomes i entitats locals poden iniciar l'expedient administratiu quansubscriguin amb l'Institut Nacional de la Seguretat Social, en els termes previstos en la Llei40/2015, d'1 d'octubre , de règim jurídic del sector públic, el conveni que els habiliti per a això. En elmarc del corresponent conveni subscrit amb l'Institut Nacional de Seguretat Social, es potacordar que, un cop iniciat l'expedient per l'Administració, la tramitació posterior i la gestióprèvies a la resolució de l'expedient, l'efectuï l'administració que hagi incoat el procediment. Ladisposició addicional cinquena de la norma va traspassar directament aquestes competències ales comunitats autònomes de règim foral -Navarra i País Basc- i va generar la presentació d'unrecurs d'inconstitucionalitat per part del Grup Parlamentari Vox al Congrés, resolt en la Sentència19/2024, de 31 de gener de 2024 , que va declarar la constitucionalitat d'aquest precepte. Wed, 18 Dec 2024 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/4242 2024-12-18T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/4160 El Tribunal Constitucional resol les discrepàncies sobre l’ampliació del permís per naixement en famílies monoparentals Pérez Pérez, Jorge Com ja vam tenir ocasió de tractar en aquest apunt, en el si del Tribunal Suprem hi ha hagut una discrepància evident sobre una mateixa qüestió. Es tracta de determinar si en el cas d'una família monoparental el permís per maternitat s'ha d'ampliar perquè no hi ha dos progenitors. Aquesta discrepància es dona entre la Sala Social i la Sala Contenciosa Administrativa. Mon, 09 Dec 2024 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/4160 2024-12-09T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/4159 Fet causant de la pensió de jubilació: des de quin moment es comença a cobrar la prestació? Pérez Pérez, Jorge La pensió de jubilació, en la modalitat contributiva, és una prestació econòmica periòdica i de durada indefinida, regulada en els articles 204-215 del TRLGSS. Ja hem tingut ocasió, en altres apunts, d'abordar diferents aspectes d'aquesta regulació, però ara ens centrarem en el fet causant de la pensió en el règim general de la Seguretat Social, és a dir, del moment a partir del qual desplega els efectes econòmics, tenint en compte la jurisprudència recent del Tribunal Suprem en aquesta matèria. Amb caràcter general, quan la persona treballadora es troba en alta, es considera que s'ha produït el fet causant de la pensió de jubilació en el moment del cessament en el treball, sempre que sigui baixa aquest dia en el règim general de la Seguretat Social. El mateix succeeix en les situacions assimilades a l'alta per trasllat fora del territori de l'Estat al servei d'una empresa espanyola o per excedència forçosa per ocupar un càrrec públic. Si la pensió se sol·licita des de qualsevol altra situació assimilada a l'alta o des d'una situació de no alta, el fet causant s'entén que s'ha produït en la data en què es presenti la sol·licitud. Finalment, en el cas d'extinció de la prestació o subsidi per desocupació pel compliment de l'edat ordinària que s'exigeixi en cada cas per causar dret a la pensió contributiva de jubilació, el fet causant de la pensió de jubilació té lloc el dia de compliment d'aquesta edat Thu, 28 Nov 2024 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/4159 2024-11-28T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/4158 La Seguretat Social dels funcionaris: es declara desert el concert de MUFACE per als anys 2025 i 2026 Pérez Pérez, Jorge Els mitjans de comunicació han estat informant al llarg dels últims dies dels problemes que s'estan plantejant amb el concert d'assistència sanitària de la Mutualitat de Funcionaris de l'Administració civil de l'Estat (MUFACE) per als dos pròxims anys. El dia 5 de novembre es va anunciar oficialment que les asseguradores Adeslas, DKV i Asisa no van acceptar les condicions que va presentar el Govern i, per tant, la licitació del concert per als anys 2025 i 2026 va quedar deserta. MUFACE compta en aquests moments amb més d’1,5 milions de mutualistes, que reben assistència sanitària per dues vies diferents, i poden optar per qualsevol. D'una banda, un mutualista pot optar per una de les asseguradores que tenen concert amb MUFACE i, de l'altra, també poden optar pel servei públic de salut. La situació actual fa que, en cas de no formalitzar-se un concert amb asseguradores privades, l'única opció possible és l'assistència sanitària pública, la qual cosa comportaria que aquest servei públic veuria incrementada la seva demanda assistencial en un milió d'usuaris més, aproximadament, ja que avui dia ja hi ha més de 450.000 mutualistes que han optat per la sanitat pública. Sigui com sigui, no sembla que la situació actual, ja molt tensada, dels nostres serveis públics de salut faci pensar que aquesta alternativa pugui ser assumida sense minvament de la qualitat assistencial. Wed, 20 Nov 2024 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/4158 2024-11-20T00:00:00Z