https://hdl.handle.net/20.500.14227/2873 Wed, 29 Apr 2026 04:15:56 GMT 2026-04-29T04:15:56Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/4203 Indicadors de bon govern Obregon Gomà, Isidre Catalunya presenta un decrement persistent en els estudis successius de l’Índex europeu sobre la qualitat del govern: -0,331 (2010); - 0,114 (2013); -0,293 (2017); -0,685 (2021) i -0,232 (2024). Encara que Catalunya parteix d’uns bons estàndards en comparació amb altres regions europees, investigadors i articulistes es fan ressò d’aquests resultats deficients per reclamar línies i mesures de reforma. Tot plegat incomoda els governs successius que surten “retratats” i es veuen obligats a prometre i/o implementar mesures correctives. Se sol produir el típic “mercat” de problemes a la recerca de solucions i solucions a la recerca de problemes, per bé que tots plegats apunten cap a una millora (inconcreta) del bon govern. Per tant, els indicadors poden condicionar l’agenda dels governs, la presa de decisions i l’operativa de les administracions. Tothom vol sortir ben retratat. Mon, 25 Nov 2024 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/4203 2024-11-25T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/4202 La publicació de les dades personals dels aspirants en els processos selectius Solé Carolà, Yasmina Els actes administratius derivats dels processos selectius o de concurrència competitiva poden contenir informació personal sobre persones físiques, com ara, dels aspirants. Cal partir de la premissa que els principis d’igualtat, mèrit i capacitat regeixen l’accés a la funció pública i que la llei ha de regular l’accés a la funció pública d’acord amb aquests principis constitucionals (article 23.2 i article 103.3 de la Constitució espanyola de 1978). En aquest sentit, la normativa de funció pública assenyala que els principis de publicitat i transparència també regeixen la selecció del personal funcionari o laboral al servei de l’Administració (article 55 del Reial decret legislatiu 5/2015, de 20 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic, TREBEP). En termes similars, ho disposa la normativa de funció pública aplicable en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i en l’àmbit de l’Administració local. Mon, 11 Nov 2024 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/4202 2024-11-11T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/4201 El silenci administratiu en les sol·licituds d’accés a la informació pública (2a part): pronunciaments judicials i de la GAIP San José Amat, Carles En el primer apunt sobre el silenci administratiu en les sol·licituds d’accés a la informació pública (d'ara endavant, SAIP) vaig analitzar les previsions de les normes aplicables, sobretot l’article 35 de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. En aquest segon apunt analitzaré els pronunciaments sobre aquesta qüestió, tant de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) com dels òrgans judicials. 1. Pronunciaments de la GAIP sobre la SAIP 1.1 Pronunciament general Mon, 28 Oct 2024 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/4201 2024-10-28T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/4200 Mecanismes vigents de control i seguiment de l’activitat d’influència a l’Administració de la Generalitat de Catalunya: punt de partida cap a una traçabilitat efectiva de les decisions públiques Ruiz Gegúndez, Joan Els instruments de control i seguiment en l'àmbit dels grups d'interès, desplegats per la normativa vigent, configuren un sistema que posa el focus en l'acció d'aquests i en l'objectiu que persegueixen amb aquesta finalitat: establir o situar les seves prioritats i temes en l'agenda pública, així com influir en un procés d'elaboració o de presa de decisions respecte de polítiques o normatives concretes. Per tant, aquesta anàlisi se centra no tant en la definició subjectiva del que és un grup d'interès com en l'activitat d'influència que aquests duen a terme; és a dir, en la pròpia acció i el seu objectiu, quan el grup d'interès cerca promoure o defensar els seus interessos o bé aturar les accions que poden perjudicar-los. Fri, 27 Sep 2024 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/4200 2024-09-27T00:00:00Z