https://hdl.handle.net/20.500.14227/2876 Tue, 28 Apr 2026 03:34:29 GMT 2026-04-28T03:34:29Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/4243 Estat actual de la qüestió de la legitimació "ex lege" dels electes per impugnar els actes locals i l'eventual extensió als grups polítics respectius: part I Alonso Higuera, Carmen Llevat dels supòsits específics d’acció popular o de les accions que poden exercir els veïns en nomi interès de l’entitat local específicament establerts pel legislador, la legitimació processal quehabilita per recórrer davant la jurisdicció contenciosa administrativa contra els actes locals,recollida a l'article 19.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosaadministrativa (LJCA), es basa en una regla general que descansa, d'una banda, en el principi del’interès legítim com a títol de legitimació activa que permet l’accés al procés, és a dir, en lanecessitat que l’acte que s’impugna afecti d’alguna manera l’esfera dels drets o interessos legítimsde qui exercita l’acció i, de l’altra, en la prohibició establerta en l'article 20. a , quan nega aquestalegitimació activa als òrgans de l'administració autora de l’acte i als membres que integren elsseus òrgans col·legiats, llevat d'autorització expressa d’una llei. I això és, precisament, el que succeeix amb els electes locals que, juntament amb aquestalegitimació general, tenen ex lege una altra legitimació reconeguda de forma específica perl'article 63.1. b de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL),l'article 180.1. b del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pelDecret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMC), i l'article 209.2 del Reglament d’organització,funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 denovembre (ROF), que els permet impugnar els actes i acords locals emanats dels òrgans de laseva entitat local que incorrin en infracció de l’ordenament jurídic quan hi hagin votat en contra. Fri, 27 Sep 2024 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/4243 2024-09-27T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/4241 Límits i requisits a l'externalització de l'actuació de l'Administració mitjançant societats públiques instrumentals Martí Sardà, Isidre En aquest apunt analitzarem les limitacions i els requisits de les actuacions que poden portar a terme les societats mercantils públiques locals per encàrrec de les administracions matriu en virtut de les diferents tècniques d’organització i col·laboració interadministrativa a la vista de la jurisprudència recent del Tribunal Suprem. Paraules clau: externalització, societats públiques mercantils, encomana de gestió, encàrrec a mitjans propis, funcions, funcionaris, potestats públiques. Externalització de l'actuació de l'Administració mitjançant societats públiques instrumentals En l’apunt anterior1) en aquest mateix espai ens referíem a l’endinsament del dret administratiu en el règim jurídic de les societats públiques mercantils. En aquesta ocasió ens referirem a la possibilitat d’externalització d’actuacions administratives per part d’aquestes societats públiques locals i els límits i requisits per portar-ho a terme. Fri, 13 Dec 2024 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/4241 2024-12-13T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/4240 El Pla territorial sectorial d'habitatge aprovat pel Decret 408/2024, de 22 d'octubre, i les reserves necessàries per a habitatge protegit: una atenció especial al sòl urbà consolidat, a la STC 16/2021 i a la STSJC de 6 de juliol de 2021 Ponce, Juli Les reserves d'habitatge assequible establertes per la legislació urbanística estatal i catalana serveixen a un doble propòsit, quantitatiu i qualitatiu, que no sempre és ben comprès. D'una banda, és clar, cerquen la generació de més habitatges assequibles, que permetin fer front a la gran demanda insatisfeta, la qual cosa és evident. Però, i això queda sovint més enfosquit, les reserves són alhora un instrument urbanístic rellevant, puix que permeten disposar d'habitatge no segregat que promogui la barreja social urbana com un component del dret a la ciutat i eviti ciutats "fracturades", amb impactes molt negatius per a les persones i el conjunt urbà (desigualtats en matèria de mobilitat, accés a llocs de treball, possibles problemes de seguretat urbana, etc.). Thu, 05 Dec 2024 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/4240 2024-12-05T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/4239 La consignació del romanent de tresoreria per a finançament afectat en les previsions inicials de pressupost, una opció factible? Jorba Muñoz, Montserrat Una de les principals característiques dels Fons Next Generation consisteix en el fet que els beneficiaris d’aquests fons reben la totalitat o una part important dels fons en un exercici pressupostari sense que, en finalitzar, s’hagi executat la despesa correlativa. Així doncs, tenint en compte el criteri de reconeixement dels ingressos en el pressupost de l’exercici en què aquests es materialitzen, el fet que no s’hagi executat la despesa produeix dos efectes, pressupostari i comptable: d'una banda, es genera una desviació positiva de finançament i un romanent de tresoreria per a despeses amb finançament afectat i, de l'altra, en l’exercici en què s’executarà la totalitat (o part de la despesa si aquesta és de caràcter plurianual) no es podrà consignar la subvenció dintre de les previsions inicials del pressupost, doncs aquesta ja ha estat reconeguda pressupostàriament en l’exercici anterior, això és, quan va ser ingressada. Davant d’aquest fet, moltes entitats locals han optat per diferents opcions per tal de poder incorporar a l’estat de despeses del pressupost la despesa finançada amb aquest ingrés afectat. Fri, 22 Nov 2024 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/4239 2024-11-22T00:00:00Z