https://hdl.handle.net/20.500.14227/4369 Fri, 01 May 2026 13:10:34 GMT 2026-05-01T13:10:34Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/5697 Una proposta en tramitació per regular l’autoconsum 2.0: millor governança i transparència per a una energia distribuïda i ciutadana, i amb horitzons ampliats Herrera Torres, Joan El projecte de Reial decret pel qual es modifiquen diversos aspectes relatius a l’autoconsum d’energia elèctrica i s’impulsa l’emmagatzematge distribuït constitueix una peça clau en la consolidació d’un model energètic més descentralitzat, participatiu i democràtic.[i] La norma no només pretén corregir disfuncions del marc actual, sinó que també introdueix mecanismes que permeten que ciutadans, empreses i administracions puguin participar activament en la generació, l’emmagatzematge i el consum d’energia renovable.[ii] Aquesta proposta pot llegir-se com una arquitectura reguladora sustentada sobre tres grans pilars: ·Ampliar horitzons, amb mesures que estenen el radi d’actuació de l’autoconsum i incorporen per primera vegada el reconeixement jurídic de l’emmagatzematge distribuït com a infraestructura energètica. ·Millorar la governabilitat, amb la creació de la figura del gestor d’autoconsum i amb nous instruments que facilitin la gestió i la flexibilitat dels acords entre participants. ·Avançar cap a un model més clar, amb reformes que reforcen la transparència, simplifiquen els tràmits i garanteixen un accés més directe a la informació energètica per part dels usuaris. Wed, 17 Dec 2025 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/5697 2025-12-17T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/5696 La buena administración y su proyección en la jurisprudencia Pardo Castillo, Miguel La buena administración irrumpió en nuestro ordenamiento como un cajón de sastre que albergaba principios y derechos aparentemente inconexos. Más de dos décadas después de su consagración en la Carta de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea, persiste la discusión sobre su naturaleza y alcance. No obstante, los operadores jurídicos han esclarecido su contenido esencial y extraído sus consecuencias prácticas más relevantes. El presente trabajo analiza su origen, caracterización jurídica y, sobre todo, las manifestaciones que el Tribunal Supremo ha elevado a categoría de doctrina legal. Wed, 10 Dec 2025 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/5696 2025-12-10T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/5695 Comentario de la Sentencia del Tribunal Supremo 1119/2025 Menéndez González, Natalia La Sentencia del Tribunal Supremo 1119/2025 (Sala de lo Contencioso-Administrativa, Sección Tercera), de 11 de septiembre de 2025 (Recurso 7878/2024) se sitúa en un momento clave de la transformación digital de la Administración pública y responde a una reclamación de la Fundación Ciudadana Civio contra el Ministerio de Transición Ecológica (MITECO) para que se le facilitase el código fuente de la aplicación informática denominada BOSCO, utilizada para determinar si los potenciales beneficiarios del llamado bono social eléctrico reúnen los requisitos de “consumidor vulnerable” o “consumidor vulnerable severo”. En lo que sigue se trata de una reflexión sobre tres ejes: primero, la aplicación del derecho a las nuevas tecnologías como continuación de viejos problemas jurídicos; segundo, la tensión entre el derecho de acceso a la información y la propiedad intelectual; tercero, la introducción de la noción de “democracia digital” y su relación con la “soberanía digital”. Finalmente, se plantea una consideración acerca de la eventual condición de sistema de inteligencia artificial de BOSCO y las consecuencias de ello. Wed, 03 Dec 2025 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/5695 2025-12-03T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/5694 Avançament de continguts del número 71 de l’RCDP, amb una secció monogràfica sobre l’impacte del Reglament europeu d’intel·ligència artificial al sector públic Escola d'Administració Pública de Catalunya L’Escola d’Administració Pública de Catalunya publicarà aquest desembre el número 71 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb deu articles acadèmics, quatre dels quals s’inclouen en una secció monogràfica dedicada a l’impacte del Reglament europeu d’intel·ligència artificial al sector públic. El coordinador acadèmic de la secció monogràfica és Josep Cañabate Pérez, professor agregat del Departament de Dret Públic i Ciències Historicojurídiques i codirector del màster d’Intel·ligència Artificial i Dret Digital de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que també signa la introducció al número. El monogràfic reuneix aportacions que aborden els principals reptes que planteja la implementació del Reglament europeu d’intel·ligència artificial en l’àmbit del sector públic i analitzen com la tecnologia pot incidir en l’exercici dels drets fonamentals i en la garantia d’una Administració transparent, responsable i eficient. A més, les contribucions inclouen estudis i anàlisis sobre qüestions clau com ara les avaluacions d’impacte en drets fonamentals, els mecanismes d’auditoria i control dels sistemes d’IA, la transparència algorítmica i l’emergència dels anomenats neurodrets, i ofereixen una visió plural i interdisciplinària sobre com el nou marc normatiu europeu pot traduir-se en pràctiques jurídiques i administratives efectives. El monogràfic també posa de relleu la importància de reforçar la governança algorítmica, assegurar la supervisió humana significativa i promoure una cultura de rendició de comptes com a instruments essencials per avançar cap a una Administració digital més ètica, fiable i respectuosa amb els drets de la ciutadania. Wed, 26 Nov 2025 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/5694 2025-11-26T00:00:00Z