https://hdl.handle.net/20.500.14227/7 Thu, 16 Apr 2026 23:13:18 GMT 2026-04-16T23:13:18Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/5529 Anàlisi economètrica de l’abandonament i de la continuïtat dels estudiants dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística Di Paolo, Antonio; Bretxa, Vanessa; Fabà, Albert; Lleras, Jordi; Moriña, David; Torrijos, Anna; Unamuno, Leire El present estudi deriva del projecte de recerca "Anàlisi economètrica de l’abandonament i de la continuïtat dels estudiants dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística: quin és el rol dels factors de demanda i d’oferta?", finançat per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Es tracta d’un projecte liderat per la Universitat de Barcelona (UB), dirigit per Antonio Di Paolo, en el qual ha col·laborat també Leire Unamuno (UB) i el Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, amb la participació d’Anna Torrijos com a mentora institucional i l’aportació experta de Vanessa Bretxa. La recerca ha estat possible gràcies a la col·laboració de Jordi Lleras i Albert Fabà, en representació del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), l’aportació de David Moriña, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i de Jordi Esteban, de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), com a representant de la societat civil expert en la temàtica objecte de la recerca. Aquest estudi té com a objectiu analitzar els factors condicionants de l’abandonament i de la continuïtat en l’itinerari d’aprenentatge dels estudiants dels cursos de català per a adults en format presencial oferts pel Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL). L’estudi es basa principalment en l’ús de dades administratives relatives a la matrícula dels cursos del CPNL, que contenen tant informació general sobre els cursos de català com característiques sociodemogràfiques dels estudiants. El projecte s’ha dut a terme amb el finançament de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, en el marc de la convocatòria de subvencions per a la realització de treballs de recerca col·laborativa del 2023. Aquest projecte col·laboratiu ha generat evidències que permeten proposar diverses recomanacions per reduir l'abandonament i fomentar la continuïtat dels cursos de català del CPNL. Els objectius principals són millorar l'eficiència i l'eficàcia del servei, fer un millor ús dels recursos públics i afavorir que els participants, especialment els que procedeixen d'altres comunitats autònomes i de l'estranger, puguin integrar el català en la seva vida quotidiana i millorar les seves oportunitats laborals. Les mesures proposades requereixen la col·laboració entre el Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya i el CPNL. També és important que aquestes mesures siguin avaluades mitjançant indicadors basats en les dades administratives del CPNL, com ara els percentatges d’abandonament i de matriculació en cursos posteriors. L’estudi també recomana fer un seguiment dels estudiants amb les característiques sociodemogràfiques, el nivell de curs i la ubicació geogràfica, per obtenir evidències de les tendències d’abandonament i de continuïtat. Aquesta publicació es basa en el treball "Anàlisi economètrica de l’abandonament i de la continuïtat dels estudiants dels cursos de català del Consorci per a la Normalització Lingüística: quin és el rol dels factors de demanda i d’oferta?", que va obtenir una subvenció per a l’elaboració de treballs de recerca sobre Administració pública concedida per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (RESOLUCIÓ PRE/3668/2022, de 21 de setembre, per la qual s’aprova la convocatòria anticipada de subvencions a treballs de recerca sobre Administració pública i polítiques públiques per a l’any 2023, ref. BDNS 657386). La redacció de la present versió va finalitzar al maig de 2025 i inclou un document de síntesi sobre la recerca. Mon, 01 Dec 2025 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/5529 2025-12-01T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/4687 Comunicació interna per al benestar emocional a l’Administració local: experiència de l’Ajuntament de Barcelona Cuenca-Fontbona, Joan; Compte-Pujol, Marc; Cruz-Gómez, Irene; Espín Sánchez, Joaquim; Ramírez Pagès, Alba El present estudi deriva del projecte de recerca Comunicació interna i salut emocional en l’entorn laboral de l’Administració pública (CISEELAP), impulsat amb el suport de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. El projecte està liderat pel Dr. Joan Cuenca Fontbona, de la Universitat Ramon Llull (URL), amb la participació del Dr. Marc Compte Pujol, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la URL, de la Dra. Alba Ramírez Pagès i del doctorand Joaquim Espín Sánchez, també de la URL, i de la Dra. Irene Cruz Gómez, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La recerca ha estat possible gràcies a la col·laboració activa de l’Ajuntament de Barcelona, amb la mentoria institucional de Maria Rodríguez Rodríguez, i amb l’aportació experta de Maria Laura Verazzi Kuyumchoglu, en representació de l’Asociación de Directivos y Referentes de Comunicación Interna (DIRCI), i de Montserrat Serra Torrent, de la Fundació Barbosa & Petit, ambdues vinculades a la societat civil i especialitzades en l’àmbit objecte de la recerca. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) adverteix que els problemes de salut mental podrien esdevenir la principal causa de discapacitat el 2030. En aquest context, la comunicació és clau per mantenir la salut mental i emocional, ja que no només transmet informació, sinó que també crea comprensió i suport emocional. Aquest estudi explora la influència de la comunicació interna en la salut emocional i en el sentiment de pertinença del personal de l’Ajuntament de Barcelona. La metodologia ha combinat una primera part qualitativa amb entrevistes i grups de discussió, seguida d’una fase quantitativa basada en enquestes a 1.057 participants, que representen el 8,5 % del personal del consistori. S’han estudiat tres dimensions de la comunicació interna: canals, continguts (corporatiu, professional i convivencial) i models comunicatius (informatiu, persuasiu i interactiu), així com les seves associacions amb la salut emocional i la identificació dels treballadors amb la institució. Els resultats indiquen que la salut emocional de la plantilla presenta una associació positiva i significativa amb la diversitat de canals de comunicació, tot i que aquesta influència és moderada. Així, es confirma que, tot i contribuir a una millora emocional, la varietat de canals no és el factor determinant del benestar. Pel que fa als continguts, els temes de convivència (com ara la participació interna o la informació sobre altres companys) mostren un impacte més favorable en el benestar emocional en comparació amb els temes corporatius o professionals, cosa que evidencia la importància de promoure un ambient de col·laboració. Quant als models comunicatius, el model persuasiu registra la influència més significativa sobre la salut emocional, seguit del model informatiu, mentre que el model interactiu hi té un impacte menor. Això suggereix que els treballadors valoren més la comunicació que els inspira i motiva que no pas aquella que simplement fomenta el diàleg o la interacció. Respecte al sentiment de pertinença, l’anàlisi mostra que aquest sentiment augmenta a mesura que millora el benestar emocional, la qual cosa implica una associació directa i forta entre ambdós factors. A més, el benestar emocional no només té un efecte positiu per si mateix, sinó que també amplifica l’impacte dels canals i dels continguts comunicatius en la identificació dels empleats amb el consistori. L’anàlisi estadística confirma aquesta relació i indica que el model desenvolupat en l’estudi permet explicar fins al 65,7 % de la variabilitat observada en el sentiment de pertinença. Això significa que una gran part de les diferències en el grau de vinculació dels treballadors amb l’Ajuntament de Barcelona es pot atribuir als factors de comunicació interna i al nivell de benestar emocional. Els resultats evidencien la importància d’una comunicació interna eficaç, ja que no només contribueix al benestar emocional, sinó que també reforça el vincle entre els empleats i la institució i és essencial per construir una identitat corporativa sòlida i compromesa. L’estudi es presenta com un model replicable a altres administracions públiques, amb l’objectiu de reforçar una governança sostenible que situï les persones al centre de les polítiques institucionals i dels processos de presa de decisions en els àmbits del desenvolupament, la comunicació i la gestió de persones. Aquesta publicació es basa en el treball Comunicació interna i salut emocional en l’entorn laboral de l’Administració pública (CISEELAP), que va obtenir una subvenció per a l’elaboració de treballs de recerca sobre Administració pública concedida per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (RESOLUCIÓ PRE/3668/2022, de 21 de setembre, per la qual s’aprova la convocatòria anticipada de subvencions a treballs de recerca sobre Administració pública i polítiques públiques per a l’any 2023, ref. BDNS 657386). La redacció de la present versió va finalitzar al febrer de 2025 i inclou un document de síntesi sobre la recerca. Wed, 01 Oct 2025 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/4687 2025-10-01T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/444 La governança del Codi ètic del servei públic de Catalunya: fonaments i proposta Capdeferro Villagrasa, Oscar; Cerrillo-i-Martínez, Agustí; Màrquez Postigo, Sandra; Obregon, Isidre; Ponce, Juli El present estudi deriva del projecte de recerca Disseny i desenvolupament d’un òrgan d’impuls, vigilància i control en matèria d’integritat pública: instrument clau del sistema de governança del Codi ètic del servei públic de Catalunya, finançat per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Es tracta d’un projecte liderat per la Universitat de Barcelona (dirigit per l’investigador principal Òscar Capdeferro), en el qual ha col·laborat també la Secretaria d’Administració i Funció Pública, amb la mentoria institucional inicial d’Olinda Ania, continuada per Isidre Obregon, i Transparency International Espanya, com a representant de la societat civil experta en la temàtica objecte de la recerca. El projecte busca poder orientar l’Administració pública catalana en relació amb la gestió de l’ètica pública amb la consecució de dos objectius de recerca: 1) Identificar les característiques principals que hauria de tenir, en la seva configuració com a òrgan de l’Administració, un òrgan d’impuls, supervisió i control del Codi ètic del servei públic de Catalunya. 2) Identificar i desenvolupar les funcions que hauria d’exercir aquest òrgan en atenció a la maximització del seu impacte en el foment de l’ètica pública i el compliment del Codi, i identificar i desenvolupar, també, les eines d’acompanyament que haurien d’adoptar-se en el desplegament del Codi ètic. L’objecte del present treball és exposar les diferents línies de recerca explorades per tal de poder constituir un ens per al desplegament del Codi ètic del servei públic de Catalunya. Amb aquesta finalitat, s’han realitzat diversos estudis, de revisió bibliogràfica, comparats i empírics, els quals fonamenten la proposta que es formula, a les seccions finals d’aquest treball. Aquest treball s’estructura de la següent forma: S’obre l’estudi amb una introducció que, en primer lloc, contextualitza el Codi ètic del servei públic de Catalunya en el marc de l’impuls de les estratègies anticorrupció a Catalunya. I, en segon lloc, s’apunten diverses idees inicials sobre el concepte i característiques d’un codi ètic. Atès que la finalitat principal del Codi ètic és guiar i influir en el comportament (ètic) de les persones a les quals es dirigeix, la primera secció d’aprofundiment en els temes centrals de la recerca es dedica a presentar els resultats obtinguts de l’anàlisi dels elements que poden influir en el comportament ètic en les organitzacions. Relacionat amb el punt anterior, la següent secció es dedica a posar en relleu la importància d’acompanyar institucionalment els codis ètics, a fi d’incrementar la possibilitat que puguin incidir de forma efectiva en el comportament de les persones destinatàries. Aquest desenvolupament ens condueix, doncs, a parlar de marcs d’integritat i per al foment de l’ètica pública. A continuació, es fa una breu presentació i anàlisi dels òrgans i organismes clau en el marc institucional de la integritat, per, tot seguit, aprofundir en l’anàlisi dels que presenten major interès per a la recerca: les comissions d’ètica pública autonòmiques. Segueix una secció específica que presenta les metodologies empíriques de recerca que s’ha dut a terme durant l’execució del projecte i en recull els resultats obtinguts. Les metodologies empíriques s’han dirigit a incorporar la percepció d’alguns actors rellevants per a la formulació de les propostes finals, com són els membres de comitès d’ètica ja existents a Catalunya i les persones destinatàries del Codi (empleats i empleades públics). Les actuacions empíriques realitzades han consistit en grups de discussió (adient per a un nombre baix de persones destinatàries, com serien els representants de comitès ètics) i en una enquesta (adient per a un nombre elevat de persones destinatàries, com seria el col·lectiu d’empleats i empleades al servei de la Generalitat de Catalunya). La següent secció presenta els criteris que hem considerat que s’haurien de tenir en compte en l’aprofundiment de la institucionalització d’un marc d’integritat i per a la constitució d’un òrgan de governança, vinculat al Codi ètic del servei públic de Catalunya. En especial, s’exposen aspectes funcionals i organitzatius. A continuació, una secció formada per quadres informatius concreta, resumeix i ordena les diferents idees rellevants generades durant la recerca que poden orientar la política pública en matèria d’ètica, mitjançant el disseny d’una comissió ètica d’impuls i seguiment de l’aplicació del Codi ètic del servei públic de Catalunya, parant atenció als elements funcionals i d’organització administrativa prèviament identificats. Finalitza el treball amb un breu recull de conclusions generals, derivades de la recerca realitzada i que apunten elements a tenir en compte en el futur. Ulteriors desenvolupaments, com ara la redacció d’unes pautes o orientacions per a la configuració de comitès d’aquesta mena, en previsió de l’existència d’un òrgan de control i supervisió del Codi ètic del servei públic de Catalunya, es podrien dur a terme a partir d’aquests estudis inicials. Aquesta publicació es basa en el treball Disseny i desenvolupament d’un òrgan d’impuls, vigilància i control en matèria d’integritat pública: instrument clau del sistema de governança del Codi ètic del servei públic de Catalunya, que va obtenir una subvenció per a l’elaboració de treballs de recerca sobre Administració pública concedida per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (RESOLUCIÓ PDA/345/2021, de 25 de gener, per la qual s’aprova la convocatòria de subvencions a treballs de recerca sobre Administració pública i polítiques públiques per a l’any 2021, ref. BDNS 545679). La redacció de la present versió va finalitzar a l’abril de 2023. Sun, 01 Oct 2023 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/444 2023-10-01T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/46 Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial Cerrillo-i-Martínez, Agustí; Bousta, Rhita; Galindo Caldés, Ramon; Velasco Rico, Clara Isabel La personalització, l’adaptació i l’anticipació dels serveis públics a les necessitats de la ciutadania constitueixen una manifestació de la bona Administració i contribueixen a l’eficàcia i l’eficiència públiques. Aquests processos també tenen un impacte positiu en la legitimitat de les administracions públiques i contribueixen a la millora de la confiança i l’afecció de la ciutadania cap a les administracions públiques. La personalització dels serveis públics consisteix a adaptar-los a les necessitats específiques de cada persona. En ocasions, la personalització dels serveis públics pot culminar en la seva prestació proactiva, que persegueix anticipar la prestació dels serveis a la sol·licitud que pugui fer l’usuari o persona interessada. Això no obstant, la proactivitat no sempre és el resultat de la personalització. En qualsevol cas, la personalització i l’anticipació estan estretament relacionades i constitueixen dos dels principals mecanismes identificats per a la innovació dels serveis públics. Tots dos processos permeten simplificar els processos d’acreditació del compliment dels requisits per a gaudir d’un servei públic i adaptar-lo a les necessitats de les persones, l’obtenció del servei o la simple gestió del funcionament de la ciutat en l’àmbit dels serveis públics urbans. La personalització dels serveis públics es basa en l’anàlisi de dades: en uns casos, en les dades d’una persona; en d’altres, l’anàlisi de les dades d’una persona disponibles i disperses en cada Administració pública, sobre la base del coneixement adquirit del comportament d’altres conciutadans, permet anticipar les seves necessitats i de manera proactiva prestar-li un determinat servei públic o oferir-li’n la prestació; finalment, en altres casos, en l’anàlisi de les grans quantitats de dades de què disposen les administracions públiques relatives als serveis que presta que li permeten identificar patrons de comportament i pautes de conducta per personalitzar la prestació d’aquests serveis a les necessitats i les circumstàncies dels seus destinataris. En l’actualitat, la personalització i la prestació proactiva de serveis es troben esteses en el sector privat, en què nombroses empreses ja es relacionen amb els seus usuaris de manera personalitzada i proactiva. Cada vegada són més les empreses que aconsegueixen adaptar-se de manera ràpida i constant a les necessitats canviants dels usuaris i personalitzar les prestacions a les seves preferències sobre la base de l’anàlisi dels grans volums de dades que genera la seva activitat (només cal referir-se a exemples com Amazon, Airbnb o Netflix). En canvi, únicament el 9% dels serveis públics es presten proactivament (European Commission, 2020). D’aquesta manera, aquest treball ha partit de la constatació que en els últims anys s’ha anat ampliant la distància en la manera com les empreses i les administracions públiques presten els seus serveis i es relacionen amb els seus usuaris i, en particular, en com unes i altres utilitzen les dades que genera la seva activitat prestacional. Aquesta guia es basa en el treball La personalització dels serveis públics. La contribució de la intel·ligència artificial i les dades massives, que va obtenir una subvenció per a l’elaboració de treballs de recerca sobre Administració pública concedida per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (RESOLUCIÓ GAH/590/2018, de 20 de març, per la qual s’aprova la convocatòria de subvencions a treballs de recerca sobre Administració pública per a l’any 2018, ref. BDNS 390975). La redacció de la present versió va finalitzar al setembre de 2020. Thu, 01 Jul 2021 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/46 2021-07-01T00:00:00Z