https://hdl.handle.net/20.500.14227/9 Mon, 27 Apr 2026 02:55:30 GMT 2026-04-27T02:55:30Z http://eapc.bibliotecadigital.gencat.cat:80/bitstream/id/769f9829-42fc-411b-8468-8a18dd562b79/ https://hdl.handle.net/20.500.14227/9 https://hdl.handle.net/20.500.14227/4334 Informe sobre la detecció de necessitats d'aprenentatge per a l'elaboració del Pla de formació de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya 2022-2024 Escola d'Administració Pública de Catalunya L’objectiu del Pla de formació de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) per a 2022-2024 és determinar les accions formatives necessàries, en les modalitats i formats adients, per actualitzar i incrementar la capacitació del personal de l’Escola, i el grau d’assoliment de les competències associades als seus llocs de treball, tot aportant recursos pràctics, per avançar en una cultura de qualitat i millora contínua amb resultats. La referència estratègica en què s’emmarca aquesta detecció necessitats d’aprenentatge orientada a elaborar el Pla de Formació del personal de l’EAPC 2022-2024 es concreta a partir de la missió i, per tant, de la raó de ser de la institució, així com de les seves noves línies estratègiques (projecte de llei, nou model d’aprenentatge,.). Aquesta detecció de necessitats segueix les indicacions de la guia Diagnosi de necessitats formatives en institucions públiques de l’EAPC, amb una perspectiva col·laborativa i sota una orientació apreciativa. En la recollida d’informació ha participat un total de 71 persones (annex 1), de les 93 de l’EAPC. La participació total suposa un 76 % de la plantilla de l’Escola. Tota la detecció de necessitats s’ha dut a terme en les instal·lacions de l’EAPC. D’acord amb la guia, es van seleccionar tres eines de detecció de necessitats d’aprenentatge i recollida d’informació: 1. Qüestionari, 2. Entrevistes i 3. Sessions de treball amb dinàmiques de grup. Fri, 01 Apr 2022 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/4334 2022-04-01T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/4333 Pla de Formació per al personal de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya 2018-2021 Escola d'Administració Pública de Catalunya L’Escola d’Administració Pública de Catalunya ha volgut realitzar un Pla de Formació adreçat a tot el personal de la institució, basat en una detecció de necessitats formatives, que contribueixi a l'adaptació al canvi i ajudi en l'estratègia de l'organització, així com a la millora competencial i a l'actualització professional. Per desenvolupar aquest projecte s’ha comptat amb el suport del Servei de Gestió Administrativa i Règim Interior de l’EAPC. En aquest document de gestió es presenta el Pla de Formació per al conjunt del personal de l’EAPC 2018-2021. Wed, 01 Nov 2017 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/4333 2017-11-01T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/4243 Estat actual de la qüestió de la legitimació "ex lege" dels electes per impugnar els actes locals i l'eventual extensió als grups polítics respectius: part I Alonso Higuera, Carmen Llevat dels supòsits específics d’acció popular o de les accions que poden exercir els veïns en nomi interès de l’entitat local específicament establerts pel legislador, la legitimació processal quehabilita per recórrer davant la jurisdicció contenciosa administrativa contra els actes locals,recollida a l'article 19.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosaadministrativa (LJCA), es basa en una regla general que descansa, d'una banda, en el principi del’interès legítim com a títol de legitimació activa que permet l’accés al procés, és a dir, en lanecessitat que l’acte que s’impugna afecti d’alguna manera l’esfera dels drets o interessos legítimsde qui exercita l’acció i, de l’altra, en la prohibició establerta en l'article 20. a , quan nega aquestalegitimació activa als òrgans de l'administració autora de l’acte i als membres que integren elsseus òrgans col·legiats, llevat d'autorització expressa d’una llei. I això és, precisament, el que succeeix amb els electes locals que, juntament amb aquestalegitimació general, tenen ex lege una altra legitimació reconeguda de forma específica perl'article 63.1. b de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local (LRBRL),l'article 180.1. b del text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat pelDecret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril (TRLMC), i l'article 209.2 del Reglament d’organització,funcionament i règim jurídic de les entitats locals, aprovat pel Reial decret 2568/1986, de 28 denovembre (ROF), que els permet impugnar els actes i acords locals emanats dels òrgans de laseva entitat local que incorrin en infracció de l’ordenament jurídic quan hi hagin votat en contra. Fri, 27 Sep 2024 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/4243 2024-09-27T00:00:00Z https://hdl.handle.net/20.500.14227/4242 Traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital a la Generalitat de Catalunya Pérez Pérez, Jorge L'ingrés mínim vital (IMV) és una prestació de la Seguretat Social, no contributiva, regulada en la Llei 19/2021, de 20 de desembre , recentment reformada pel Reial decret llei 2/2024, de 21 de maig , com hemtingut ocasió d'analitzar en un apunt anterior , que modifica diferents aspectes relacionats amb laprestació, com ara els requisits dels beneficiaris, la presentació de les sol·licituds, el concepte deparella de fet o la determinació dels ingressos computables per al reconeixement d'aquestaprestació. La competència per al reconeixement i el control d'aquesta prestació està reconeguda a l' InstitutNacional de la Seguretat Social . No obstant això, l'article 25.2 de la Llei va establir que les comunitats autònomes i entitats locals poden iniciar l'expedient administratiu quansubscriguin amb l'Institut Nacional de la Seguretat Social, en els termes previstos en la Llei40/2015, d'1 d'octubre , de règim jurídic del sector públic, el conveni que els habiliti per a això. En elmarc del corresponent conveni subscrit amb l'Institut Nacional de Seguretat Social, es potacordar que, un cop iniciat l'expedient per l'Administració, la tramitació posterior i la gestióprèvies a la resolució de l'expedient, l'efectuï l'administració que hagi incoat el procediment. Ladisposició addicional cinquena de la norma va traspassar directament aquestes competències ales comunitats autònomes de règim foral -Navarra i País Basc- i va generar la presentació d'unrecurs d'inconstitucionalitat per part del Grup Parlamentari Vox al Congrés, resolt en la Sentència19/2024, de 31 de gener de 2024 , que va declarar la constitucionalitat d'aquest precepte. Wed, 18 Dec 2024 00:00:00 GMT https://hdl.handle.net/20.500.14227/4242 2024-12-18T00:00:00Z