Teletreball i nous usos del temps

Abstract

Estem immersos en un canvi de cultura organitzativa sense precedents que s’ha accelerat a causa de la COVID-19.

Venim d’una organització de gestió, pública i privada, basada majoritàriament en el control i la desconfiança, en llargues jornades de treball presencial que provocaven ineficiència i poca productivitat. Venim de la cultura del «tot en paper» i dels compartiments estancs en què cadascú tenia assignats la seva taula, la seva cadira i el seu ordinador. Venim també d’una organització dels hàbits quotidians en què la càrrega més gran de treball domèstic recau sobre la dona, i en què les primeres mesures que es varen aportar en relació amb la conciliació anaven dirigides cap a la dona perquè fos ella la que s’espavilés a conciliar els seus diferents temps. I venim d’una manca preocupant de temps per a nosaltres mateixos, de manera que hem construït una societat desorganitzada en els horaris que ens empeny a anar a dormir tard i a rendir malament.