Segregació socioresidencial i polítiques de regeneració urbana al Penedès: una avaluació de la Llei de barris

Abstract

Aquest treball pretén estudiar l’estructura de la segregació socioresidencial al Penedès i la seva relació amb les polítiques de regeneració urbana per mitjà de l’exemple concret dels plans impulsats amb la Llei de barris. La temàtica té un interès doble. En primer lloc, la Llei de barris s’ha configurat com l’instrument de política urbana més important que s’ha impulsat a Catalunya en els últims quinze anys. En aquest sentit, és rellevant des de l’òptica de les polítiques públiques analitzar en quin tipus de realitats urbanes han intervingut els plans que s’han desenvolupat a la seva empara, i contrastar-ho amb la realitat general d’aquell territori. D’altra banda, la revisió de la literatura evidencia la inexistència de treballs que analitzin la relació entre l’estructura socioresidencial del territori i la Llei de barris. S’han publicat diversos treballs que avaluen les intervencions concretes d’algun pla de barris –principalment avaluacions econòmiques i d’impacte–, però en cap cas aquestes es posen en relació amb un context social i territorial més ampli. En relació amb l’àmbit territorial de referència, el Penedès es configura com una unitat territorial amb dinàmiques socials, econòmiques i culturals pròpies i diferenciades. L’any 2017 va esdevenir àmbit funcional de planejament. Per bé que la Llei de barris no reconeixia el Penedès com a unitat específica d’intervenció, val a dir que les unitats territorials de planejament tenien un rol menor en l’execució d’aquesta política. Tan sols en el seu reglament de desplegament es consideren els àmbits de planejament, i amb l’única finalitat de garantir un equilibri territorial en la distribució dels fons. En conseqüència, és metodològicament pertinent analitzar l’efecte d’aquesta política en l’àmbit del Penedès.