dc.description.abstract | Per tal de gestionar la governança de les entitats que formen el seu sector públic, l’Administració de la Generalitat disposa de diversos òrgans transversals, com ara l’Oficina de Racionalització del Sector Públic Instrumental, la Intervenció General i la Direcció General del Patrimoni, que controlen diversos aspectes al voltant d’aquestes entitats. A banda, cadascuna d’aquestes entitats s’adscriu a un dels departaments de la Generalitat, els quals, per raó de la naturalesa de les activitats que desenvolupen, n’han d’establir l’orientació estratègica, la tutela i el control de resultats. En aquest treball s’intentarà establir si l’Administració de la Generalitat de Catalunya disposa dels elements necessaris per poder exercir correctament la tasca de definició d’objectius i control del sector públic que ha creat. L’objectiu d’aquest treball és, doncs, determinar fins a quin punt els departaments de l’Administració de la Generalitat de Catalunya afronten òptimament la governança de les entitats públiques que tenen adscrites seguint els paràmetres que la literatura marca, i demostrar que cal que es dotin d’una estructura o una unitat administrativa fixa que els permeti incrementar el nivell de governança i el control de resultats de l’SPI. Aquest treball s’estructura en diversos apartats. En primer lloc, es formula la pregunta de recerca, seguida dels objectius a assolir. Seguidament, s’analitza la literatura que parla de l’SPI i de la seva governança, al mateix temps que es fa un repàs del marc normatiu al qual estan sotmeses aquestes entitats, cosa que ha permès contextualitzar el tema. A continuació, s’exposen la metodologia i les tècniques emprades, que han servit per delimitar el volum i la importància de l’SPI i veure quina és la situació de governança de l’SPI de l’Administració de la Generalitat de Catalunya. Per això s’han recollit dades des de diversos punts de vista: el nombre d’ens de l’SPI, el pressupost que gestionen, la compra pública que fan i la despesa que comporta, i també el nombre de recursos humans que hi estan vinculats . Per estudiar si el nivell de governança de l’SPI de la Generalitat és òptim, s’han entrevistat les persones responsables de l’Oficina de Racionalització del Sector Públic Instrumental (Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública), de la Intervenció Adjunta per al Control d’Entitats del Sector Públic i de la Sub-direcció General de Seguiment d’Entitats i Participacions de la Generalitat (Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda). A més, per copsar quina és la percepció de les tres unitats que es troben en tots els departaments i que sempre desenvolupen alguna funció vinculada a l’SPI, s’ha tramès una enquesta als 13 responsables de la gestió del pressupost dels departaments, als 13 caps dels gabinets tècnics i als 13 responsables de gestió de recursos humans . Un altre element clau en aquest treball és l’anàlisi de les dades que ofereixen els tres estudis que des del 2010 la Generalitat té a la seva disposició en relació amb l’SPI i la seva governança. Per acabar l’anàlisi, s’ha fet un repàs de les tasques de les unitats centrals de primer nivell que componen les secretaries generals dels departaments per determinar quines tenen relació amb l’SPI. Finalment, es mostren els resultats de la recerca i les conclusions. Amb totes les dades recopilades i un cop vist el que representa l’SPI de la Generalitat, com es tracta des de les unitats de gestió i el punt de vista dels principals subjectes que hi treballen, s’ha conclòs que, en determinades ocasions, normalment a causa del nombre d’entitats adscrites o a la seva mida, els departaments de la Generalitat necessitarien disposar d’una estructura permanent en el si de les secretaries generals que els permetés desenvolupar el rol de propietari actiu i informat per exercir plenament les seves funcions com a principal respecte del seu SPI. Per acabar, es fa una proposta per a la creació d’una unitat i s’hi analitzen les dimensions següents: objectius; estructura administrativa; recursos humans; mitjans econòmics, materials i tecnològics; procés administratiu, i, finalment, la dimensió de poder i conflicte i la de cultura administrativa. | ca |