“El fil rosa”: memòria històrica per reflexionar sobre els reptes de la diversitat sexual i de gènere

Abstract

Passats quaranta anys de la primera manifestació per l’alliberament sexual i de gènere celebrada a l’Estat espanyol, que va tenir lloc a Barcelona el 26 de juny de 1977, convocada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), l’equip d’El fil rosa va iniciar un procés de recerca sobre la història del moviment LGTBI a Catalunya. Un dels fruits d’aquest procés és el documental El fil rosa (2018), que el divendres 8 de febrer va ser projectat a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya en una sessió organitzada per l’equip motor de polítiques d’igualtat. El fil rosa s’emmarca en un procés més ampli de recerca i recuperació de la memòria de la lluita del col·lectiu. En aquests més de quaranta anys hi ha hagut conquestes molt importants per als drets de les persones LGTBI a Catalunya i a l’Estat espanyol. És important, però, fer balanç, mirar en perspectiva d’on ve el moviment, què s’ha aconseguit, i quins són els reptes encara pendents en l’actualitat. Així, el documental pretén fer un repàs de la història del moviment, però sobretot recull les experiències, les fites i els debats que s’han originat en el seu si. Aquests debats i els diferents eixos que travessen la lluita LGTBI (de gènere, de classe,…), lluny d’haver quedat resolts, segueixen presents encara avui dia. El fil rosa està construït a partir de la veu de divuit persones que en algun moment d’aquestes quatre dècades han format part de lluites LGTBI a casa nostra. La projecció a l’EAPC va anar seguida d’un debat en què les persones que hi van assistir van compartir les seves impressions, preocupacions i preguntes amb el director, João França, i el guionista, Adrià Rodríguez Castelló. Es destaquen, a continuació, alguns dels punts que es van tractar durant aquesta estona. Un dels primers assumptes que va generar interès entre els i les professionals de l’EAPC va ser la problemàtica de l’autoacceptació i la fòbia interioritzada cap als propis desitjos i percepcions, que impedeixen un desenvolupament satisfactori de la pròpia vida i de les relacions socials. És per això, tal com s’apunta al documental, que són necessaris referents visibles i diversos, que siguin exemple de felicitat per a totes aquelles persones que sentin que no encaixen en el model heteronormatiu hegemònic. Aquests referents —tant persones reals com personatges de ficció— haurien de fugir dels estereotips i, en canvi, contribuir a viure col·lectivament la diversitat sexual i de gènere com una riquesa.