Indicadors de govern electrònic per al foment del creixement: com es posiciona Catalunya dins d'Europa?
Data de publicació
2018-05Resum
El projecte que plantegem pretén mostrar l’estat del procés d’implantació de l’e-government al territori
nacional a nivell local, tot i identificant les necessitats més comunes dels ajuntaments més endarrerits
en el procés i les bones pràctiques dels ajuntaments més avançats. L’estudi s’ha basat en dos
aspectes, per una banda l’elaboració de l’índex EGDI i dels tres índex que el composen, a nivell tant
provincial com d’unitats territorials. I per altra banda, en les dinàmiques de grup dutes a terme amb
els representants d’alguns dels ajuntaments catalans. Ambdós aspectes combinats han de servir
d’ajuda a l’hora de formular estratègies i dissenyar polítiques favorables, en darrer terme, al
desenvolupament econòmic del país. Aquest és l’objectiu primordial del projecte: augmentar
l’eficiència de la gestió pública local, perquè aquest increment es tradueixi en millores en el
creixement de l’economia.
El punt de partida de l’estudi ha estat l’anàlisi de les dades de l’enquesta en línia dirigida als 947
ajuntaments de Catalunya duta a terme en el marc de l’anterior projecte EAPC 13: “Amb egovernment
els municipis de Catalunya no tenen límits”, així com les dinàmiques de grup presencials
amb els ajuntaments.
Els resultats ens mostren la presència de diferències importants marcades per un aspecte primordial:
la mida dels municipis. Aquest és el principal condicionant a l’hora de distingir entre les unitats
territorials que assoleixen un nivell més baix en l’índex d’infraestructura de telecomunicacions, que
acaba repercutint en l’índex de serveis electrònics i per tant, en l’índex global de governança
electrònica. I aquest també va ser un dels principals aspectes que van posar sobre la taula els
municipis com a gran condicionant de les seves activitats. La resta foren la necessitat d’adaptar les
eines i el nivell d’exigència a la mida dels municipis, la integració eficient de les diverses eines
existents i l’elaboració d’un full de ruta factible i realista, que es dugui a terme en diferents fases (en
funció novament de la mida de la població) i sota un únic lideratge institucional.
Oferir a les unitats territorials diferents actuacions segons el seu desenvolupament d’e-government
constitueix un pas endavant en les polítiques fetes fins ara incrementant així la seva eficiència.
L’anàlisi qualitativa brinda l’oportunitat de poder transferir coneixement a les administracions locals tot
reflexionant sobre els èxits i fracassos de les accions dutes a terme per tal d’implementar les noves
tecnologies a Catalunya, mentre que la qualitativa possibilita el coneixement comparat de les diverses
actuacions realitzades en aquest àmbit.
Tipus de document
Document de treball
Versió del document
Versió presentada
Llengua
Català
Matèries (CDU)
338 - Situació econòmica. Política econòmica. Gestió, control i planificació de l'economia. Producció. Serveis. Turisme. Preus
35 - Administració pública. Govern. Assumptes militars
Paraules clau
Investigació
Administració electrònica
Administració local
Política pública
Desenvolupament econòmic
Pàgines
85 p.
Publicat per
Escola d'Administració Pública de Catalunya
Citació
Pujol, Maria. (2018). Indicadors de govern electrònic per al foment del creixement: com es posiciona Catalunya dins d'Europa?. Escola d'Administració Pública de Catalunya. https://hdl.handle.net/20.500.14227/1417
Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)
- Treballs de recerca [72]
Els següents fitxers sobre la llicència estan associats a aquest element:
Excepte que s'indiqui una altra cosa, la llicència de l'ítem es descriu com http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/