El mite de la transversalitat: és possible gestionar la complexitat amb eines simples?

Abstract

En els nostres dies, l'actuació dels governs locals es caracteritza, amb accent creixent, per l'impacte d'un entorn progressivament complex, amb multitud de variables (en ocasions contradictòries) a considerar a l'hora de definir, dissenyar, implantar i avaluar polítiques i serveis públics. Aquesta complexitat imposa la necessitat d'intervenció coordinada de molt diversos especialistes per a la resolució de les problemàtiques que es plantegen, o almenys, per a la seva consideració amb unes mínimes expectatives d'èxit.

El concepte de transversalitat vol posar de manifest la necessitat que aquestes organitzacions incorporin diferents eines i mecanismes de gestió que els permetin respondre a les necessitats i expectatives de la ciutadania amb generació de valor, però cal tenir en compte que la transversalitat esdevé necessitat des del moment en què, tot predominant encara en bona part dels nostres ajuntaments les estructures organitzatives tradicionals, “verticals” i jerarquitzades, s'han d'implantar formes de treball “horitzontals” que permetin actuar amb la necessària efectivitat.

El treball desenvolupat ha volgut reflexionar sobre la factibilitat de desenvolupar actuacions transversals sense enfrontar una transformació en profunditat de les organitzacions municipals, sense transformar el paradigma dominant en les estructures organitzatives existents.

A partir de l'anàlisi de l'entorn dels ajuntaments objecte de l'estudi, d'una breu revisió conceptual a l'entorn de la transversalitat, i d'un estudi teòric i pràctic detallat sobre la relació entre transversalitat i estructures organitzatives, els autors constaten la necessitat d'avançar vers un procés de transformació organitzativa que es fonamenti en la consideració dels ajuntaments com a sistemes oberts, integrats i permeables a llurs comunitats, en la perspectiva del paradigma de l'administració relacional, que faria que la transversalitat passés de ser una excepció més o menys reeixida a una tendència dominant en el funcionament d'aquests ajuntaments. Aquesta transformació hauria d'afectar aspectes com la cultura i les estructures organitzatives, les formes d'exercir el liderat, la gestió de les persones i la gestió dels processos.

L'estudi es clou amb el comentari de dues experiències pràctiques a l'entorn de la transversalitat: una d'instrumental i relacionada amb aspectes de gestió, i una altra derivada del desplegament d'un programa concret d'actuacions municipals