dc.contributor.author | Feijóo Rey, María José | |
dc.contributor.author | Amenós Álamo, Joan | |
dc.contributor.author | Marin Dios, Susana | |
dc.contributor.author | Martínez Quirante, Roser | |
dc.contributor.author | Salvador, Miquel | |
dc.contributor.author | Pérez Pérez, Jorge Liusvert | |
dc.date.accessioned | 2024-06-03T08:36:31Z | |
dc.date.available | 2024-06-03T08:36:31Z | |
dc.date.issued | 2010 | |
dc.identifier.citation | Feijóo, Maria José, Marin, Susana, Martínez, Roser, Pérez-Pérez, Jorge i Salvador, Miquel. (2010). El rol del directiu públic. Escola d'Administració Pública de Catalunya. https://hdl.handle.net/20.500.14227/1420 | ca |
dc.identifier.uri | https://hdl.handle.net/20.500.14227/1420 | |
dc.description | Projecte de recerca finançat en el marc de la Resolució GAP/2944/2010 de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, de 9 de setembre, per la qual s’aproven les bases per a la concessió de subvencions a treballs de recerca sobre Administració pública per l’any 2010. | ca |
dc.description.abstract | El personal directiu pot definir-se, en primer lloc, de forma negativa: és un estrat diferent de l’autoritat política, del personal eventual i del funcionari públic. Des d’un punt de vista positiu, hi concorren tasques de direcció estratègica, gestió de l’entorn i gestió operativa. A partir d’aquí, es proposa que els llocs destinats a personal directiu puguin cobrir-se per funcionaris públics amb trajectòria orientada a la direcció o per personal extern a l’Administració, mitjançant el perfeccionament d’un contracte laboral especial. Això, permetria una professionalització de la funció directiva.
Per bé que el personal directiu comparteix alguns drets amb els empleats públics (com per exemple, el de desenvolupament de les funcions pròpies de la seva condició professional, el dret a la defensa jurídica i protecció de l’Administració Pública,entre d’altres) es proposa que altres drets del directiu siguin modulats de forma individualitzada o específica per la normativa o per una negociació al marge dels acords col·lectius (com per exemple el dret i deure de ser avaluat).
La professionalització del directiu implica una objectivació de la permanència en el seu càrrec. La idea és que el cessament del directiu només s’articuli sobre causes objectives i, a més, tingui caràcter motivat. La confiança política només jugaria en cas de substitució de les persones que ocupen el càrrec que va nomenar el directiu o de substitució de la persona que ocupa l’òrgan al qual serveix. En aquests casos, la nova autoritat podria optar pel cessament. En la nostra proposta de professionalització, la indemnització és un dels elements clau en cas de contracte laboral especial d’alta direcció. Ara bé, no és necessari en cas de que la persona que exerceixi la funció directiva estigui en situació d’excedència especial com a funcionari públic.
La designació dels directius públics ha de ser per raó de mèrit, capacitat i criteris d’idoneïtat mitjançant processos que garanteixin la publicitat i la concurrència. El Directiu Públic Professional no ha de seleccionar-se en funció de pertànyer a un cos de funcionaris sinó al fet de demostrar unes capacitats o competències professionals evolutives –amb possibilitat d’adaptar-se als nous escenaris- que el facin mereixedor d’ocupar un lloc de Direcció pública.
L’avaluació de l’acompliment dels directius públics esdevé un dels trets distintius del seu caràcter professional i un referent per a la presa de decisions sobre la seva selecció, remoció, remuneració i millora professional. A tal efecte es considera que cal adequar el disseny i les eines de l’avaluació de la direcció pública atenent a uns principis generals associats a la funció directiva –responent a les tres esferes de direcció estratègica, gestió de l’entorn i gestió operativa-, que integri tant l’assoliment de resultats d’acord amb els objectius assignats prèviament com la consideració de competències professionals, per bé que ajustant-la a cada realitat organitzativa.
Al sí del Pla d’ordenació de recursos humans es pot gestar una potencial i efectiva política conjunta d’ambdós col·lectius – funcionaris públics i contractats laborals – al servei de les Administracions Públiques, així com dels directius públics professionals. A més, la seva elaboració pivotarà sobre dues fases successives, sotmeses al procés de negociació amb la qual cosa, esdevé un document amb un valor afegit, a saber, el seu caràcter paccionat. | ca |
dc.format.extent | 136 p. | ca |
dc.language.iso | cat | ca |
dc.publisher | Escola d'Administració Pública de Catalunya | ca |
dc.rights | Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International | ca |
dc.rights.uri | http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ | * |
dc.subject.other | Investigació | ca |
dc.subject.other | Directius | ca |
dc.subject.other | Administració pública | ca |
dc.subject.other | Competències professionals | ca |
dc.subject.other | Aptitud per a la direcció | ca |
dc.title | El rol del directiu públic | ca |
dc.type | info:eu-repo/semantics/workingPaper | ca |
dc.rights.accessLevel | info:eu-repo/semantics/openAccess | |
dc.embargo.terms | cap | ca |
dc.subject.udc | 00 | ca |
dc.subject.udc | 342 | ca |
dc.subject.udc | 35 | ca |
dc.subject.udc | 65 | ca |
dc.description.version | info:eu-repo/semantics/submittedVersion | ca |