Regulació i intervenció en el sector de les empreses concessionàries d'infraestructures públiques

Abstract

Les administracions públiques sovint utilitzen la fórmula concessional per executar i gestionar infraestructures viàries d’interès general (autopistes). Des de la Llei 8/1972 el concessionari es situa en una posició peculiar entre el mercat privat i l’extensió subjectiva de l’organització administrativa.

El treball té per objecte analitzar la posició de l’Administració vers el sector. D’una part, l’intervenció administrativa es produeix en el moment de selecció del contractista (dret de la contractació). D’altra part, la regulació del sector i els seus principis bàsics (equilibri econòmico-financer de l’explotació, fixació de tarifes, normes de qualitat en la prestació) situen a les empreses en una relació intuitu personae amb el seu concedent.

Per validar aquesta hipòtesis de treball, la recerca ha utilitzat el case study en el fallit expedient de concentració econòmica ABERTIS / AUTOSTRADE. Els resultats s’estructuren en quatre capítols. En primer lloc s’examinen els règims legals d’Espanya i Itàlia en el sector de les autopistes (capítols I i II). A Espanya destaca la progressiva independència del gestor privat (desapareix la figura del Delegado del Gobierno) però reneix una potestat d’intervenció en certes operacions a través de l’autorització prevista a l’article 246 de la nova Llei 30/2007 de 30 d’octubre de contractes del sector públic. A Itàlia, la relació concessional presenta dues característiques típiques: d’una banda l’importància del conveni entre Administració i gestor i de l’altra l’existència d’un regulador sectorial específic.

Si bé l’operació de concentració no presenta una problemàtica especial des del punt de vista de les autoritats de defensa de la competència (capítol III), sí que ha posat de manifest la teoria dels poders implícits de l’Administració en el control dels sectors estratègics (capítol IV) Mitjançant una intrepretació arriscada, els tribunals administratius i el Consell d’Estat italià han fet renèixer una inexistent capacitat d’autorització administrativa de les operacions de concentració en el sector de les autopistes.

El fet que l’Administració pública mantingui un determinat control de les activitats transferides al concessionari i disposi dels mitjans per a garantir la protecció dels seus interessos (tant accions privilegiades com potestats exorbitants de direcció), no semblaria compatible amb una excepció al tractament general de la lliure circulació tal i com l’han definit les instituacions comunitàries, Tot i això, l’inclusió de les empreses concessionàries dins de l’esfera del poder públic és, de fet, l’argumentació que fonamentarà les resolucions judicials i administratives italianes. La reforma operada pel legislador italià en la Llei 101/2008, de 6 de juny ha estat sorprenentment validada per la Comissió europea.