La direcció pública professional a les administracions públiques de Catalunya: estudi sobre les condicions actuals i els reptes per a la seva institucionalització i el desenvolupament

Abstract

Aquest treball, finançat per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), ha estat realitzat pel Grup de Recerca en Lideratge i Innovació en la Gestió Pública (GLIGP) d’ESADE, i s’inscriu en una agenda i línia de recerca rellevant de la gestió pública: La promoció i el desenvolupament de la gerència pública o direcció pública professional (d’ara endavant, DPP) a les administracions públiques.

Prenent com a referència un marc d’anàlisi del desenvolupament institucional de la DPP, en el qual s'ha identificat que l’àmbit funcional propi, l’esfera de discrecionalitat, el sistema de responsabilització i el sistema d’incentivació són les quatre variables que ens permeten avaluar el grau de desenvolupament d’un espai propici pel naixement, l’arrelament, l’expansió i la consolidació en el temps de la DPP, aquest treball ha pretès fer llum sobre dos propòsits específics de recerca:

1. Conèixer quines d’aquestes quatre variables centrals associades a l’existència d’un espai institucional favorable per a la DPP han estat més ben implementades i tenen un grau superior de desenvolupament en organitzacions públiques pertanyents tant a l’àmbit autonòmic com al local de Catalunya i

2. Explorar en quin àmbit (autonòmic o local) i en quin esquema funcional (directe o descentralitzat) s’ha aconseguit una millor implementació i un grau més alt de desenvolupament de les variables esmentades.

La recerca ha estat realitzada en dues etapes i s'ha recorregut a l'ús d'una enquesta i entrevistes amb directius públics d'administracions públiques de Catalunya. Entre les conclusions més importants, el treball assenyala que el grau conjunt de desenvolupament de les quatre variables d’espai institucional considerades és, de mitjana, baix, la qual cosa apunta a una debilitat notable pel que fa a la institucionalització de la direcció pública professional en les administracions públiques catalanes. També hi ha la percepció que en les organitzacions que funcionalment són administrades de manera descentralitzada es dóna, en comparació de les que formen part de l’administració directa, un grau més alt d’institucionalització de la DPP, o que almenys la seva estructura i el seu funcionament fan més viable la generació de condicions més propícies pel seu naixement, creixement i arrelament. Respecte de la hipòtesi de treball que “Hi ha un grau més alt d’institucionalització de la DPP en l’Administració local que en l’autonòmica”, l’estudi no presenta indicis suficients i consistents que permetin confirmar aquest supòsit. L'estudi acaba emfatitzant el valor d'aquestes troballes, però també reconeix certes limitacions i esmenta algunes línies o temes de recerca futura que es desprenen del treball.