L'administració autonòmica i l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa: un nou entorn polític per les relacions interadministratives entre la Unió Europea i les Comunitats Autònomes

Abstract

El treball ha analitzat el nou conjunt de relacions que s'estableixen entre ordenaments a partir de la distinció de dos grans blocs de relacions: les relacions de participació en el procés d'integració europea i les relacions amb el sistema competencial de la Unió Europea, una vegada ha entrat en vigor el Tractat de Lisboa.

El treball presentat aborda tres línies temàtiques. La primera, dedicada a examinar les modificacions institucionals que s'han incorporat en el Tractat de Lisboa, amb la finalitat de determinar si la revisió operada afecta i incideix d'alguna forma en l'autogovern de Catalunya.

La segona té com a objectiu analitzar el funcionament del protocol de subsidiarietat i determinar les conseqüències que pot suposar la seva aplicació per a l’administració pública catalana. Així com també identificar els problemes i les dificultats, pràctiques i d'índole jurídica, que pot presentar l'aplicació del protocol de subsidiarietat.

La tercera es consagra a estudiar si la formalització del principi de l'autonomia regional i local en la part dispositiva del Tractat de la Unió Europea té alguna conseqüència sobre les relacions entre la Unió Europea, els seus Estats i les entitats subestatals; així com a l'estudi sistemàtic de la jurisprudència del TJCE a l'efecte de determinar, si escau, l'evolució d'aquests principis.

Finalment es realitzen dos estudis de cas, que volen il·lustrar la incidència que té l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa sobre el sistema institucional i distribució de competències internes i així completar la visió sobre els aspectes generals de participació de les Comunitats Autònomes en òrgans amb poders normatius a la Unió Europea. El primer cas és el relatiu a l’energia i el segon sobre la recerca.