Pujar l’esglaó

Abstract

Les definicions de què és la formació són moltes i molt variades. Però hi ha una de les seves accepcions ben clara: la formació sempre ha de ser una estratègia de capacitació, de desenvolupament i de millora. I en un entorn d’incertesa i d’austeritat econòmica, cal optimitzar els recursos i presentar als directius la formació com una eina amb resultats i beneficis tangibles per a tothom.

No n’hi ha prou a oferir dades sobre el nombre d’alumnes, el nombre de cursos o les xifres de satisfacció o aprenentatge; ens calen resultats visibles, resultats que demostrin la transferència dels aprenentatges als llocs de treball. És el nostre repte, però també la nostra obligació, ja que treballem amb fons públics.

L’EAPC ha optat per un model específic d’avaluació de la transferència: dissenyar uns instruments d’avaluació adients a cada activitat, és a dir, no focalitzar la nostra actuació en qüestionaris als alumnes i els seus superiors, que només ens aporten opinions i no resultats evidents, per centrar-nos en la constatació de l’aplicació concreta dels aprenentatges. I, encara que ho pugui semblar, arribar-hi no és tan complicat…