La devolució de sobirania al ciutadà: govern obert?


Alternative title
La devolución de soberanía al ciudadano: ¿gobierno abierto?
Devolution of sovereignty to the people: open government?
La restitution de la souveraineté au citoyen: gouvernement ouvert?
Document Type
Others
Resum
[cat] Permetem-nos una simplificació gairebé aberrant de la història de la gestió dels afers col·lectius. A Grècia, les decisions les prenien directament els ciutadans (lliures, valgui la redundància) i les executaven ells mateixos. Això era possible, entre altres coses, perquè aquests ciutadans tenien dones i esclaus que s’encarregaven dels afers domèstics i perquè el món era relativament senzill i els esdeveniments se succeïen relativament a poc a poc. D’aquesta època i les seves institucions en diem democràcia grega o, de vegades, democràcia directa, per deslligar l’exercici personal de la participació pública de l’entorn geogràfic i històric del moment. La següent reencarnació de la democràcia, segles després, topa amb haver de prendre decisions en un món molt més complex i amb molts més ciutadans “lliures” que, a més, han de prendre decisions sobre territoris molt més grans i, per tant, han d’arribar a acords amb un elevat nombre d’individus. Davant la ineficàcia i la ineficiència de fer-ho tot directament, ens vam empescar la democràcia representativa: unes persones i unes institucions prendrien decisions i les executarien en nom de la resta. Entre molts altres noms, generalment ens referim a aquest model com a democràcia liberal.Resum
[es] Permitámonos una simplificación casi aberrante de la historia de la gestión de los asuntos colectivos. En Grecia, las decisiones las tomaban directamente a los ciudadanos (libres, valga la redundancia) y las ejecutaban ellos mismos. Esto era posible, entre otras cosas, porque estos ciudadanos tenían mujeres y esclavos que se encargaban de los asuntos domésticos y porque el mundo era relativamente sencillo y los acontecimientos se sucedían relativamente despacio. A esta época y sus instituciones solemos llamarla democracia griega o, a veces, democracia directa, para desligar el ejercicio personal de la participación pública del entorno geográfico e histórico del momento. La siguiente reencarnación de la democracia, siglos después, topa con tener que tomar decisiones en un mundo mucho más complejo y con muchos más ciudadanos “libres” que, además, han de tomar decisiones sobre territorios mucho más extensos y, por tanto, deben de llegar a acuerdos con un elevado número de individuos. Ante la ineficacia y la ineficiencia de hacerlo todo directamente, nos inventamos la democracia representativa: unas personas y unas instituciones tomarían decisiones y las ejecutarían en nombre del resto. Entre muchos otros nombres, generalmente nos referimos a este modelo como democracia liberal. Uno de los grandes debates que estamos teniendo hoy —y que seguramente deberíamos tener todavía con mucha más intensidad— es si las instituciones de la política representativa deberían repensarse. Si Internet ha hecho el espacio pequeño y el tiempo prácticamente un suspiro, si ahora podemos deliberar y coordinarnos a un coste varios órdenes de magnitud inferior que hace unos años, si ahora podemos decidir y evaluar prácticamente sin salir de casa… ¿podemos empezar a “desintermediar” la política?Resum
[en] Allow me to make a somewhat aberrant simplification of the history of collective affairs. In Greece, decisions were directly made by the people (or better said, the free people), who executed those decisions themselves. That was possible, among other things, because those people had wives and slaves who were in charge of domestic affairs and because the world was relatively simple and events happened relatively gradually. We call this era and its institutions ‘Greek democracy’, or sometimes ‘direct democracy’, to separate the personal exercise of public participation from the geographic or historic environment of the time. The next reincarnation of democracy, centuries later, coincided with a time of having to make decisions in a much more complex world and with many more ‘free’ people who, moreover, had to make decisions about much larger territories and therefore had to reach agreements with a high number of individuals. Given the inefficacy and inefficiency of doing so directly, we turned to ‘representative democracy’: certain people and certain institutions made decisions and executed them in the name of the rest. Among many other names, we generally call this model ‘liberal democracy’.Resum
[fr] Permettons-nous une simplification quelque peu aberrante de l’histoire de la gestion des affaires collectives. En Grèce, les décisions étaient directement prises par les citoyens (libres, la redondance est importante). Ils les exécutaient eux-mêmes. Cela était possible, entre autres choses, car les citoyens avaient des femmes et des esclaves qui se chargeaient des affaires domestiques et car le monde était relativement simple et les événements avaient lieu petit à petit. Nous appelons cette époque et ses institutions la démocratie grecque ou, parfois, démocratie directe, pour séparer l’exercice personnel de la participation publique de l’environnement géographique et historique du moment. La réincarnation suivante de la démocratie, des siècles plus tard, se heurte au devoir de prendre des décisions dans un monde beaucoup plus complexe et composé de citoyens « libres » beaucoup plus nombreux qui, en plus, doivent prendre des décisions concernant des territoires plus grands et doivent donc arriver à des accords avec un nombre plus élevé d’individus. Devant l’inefficacité de ce modèle dans lequel tout est fait directement, nous avons forgé la démocratie représentative : quelques personnes et quelques institutions prennent des décisions et les exécutent au nom du reste. Parmi les nombreux autres noms, nous faisons référence à ce modèle sous le terme démocratie libérale.Note
Text en català, castellà, anglès i francès.
Citation
Peña López, Ismael. (11 d'octubre de 2016). La devolució de sobirania al ciutadà: govern obert?. EAPC blog.
Peña López, Ismael. (11 de octubre de 2016). La devolución de soberanía al ciudadano: ¿gobierno abierto?. EAPC blog. https://hdl.handle.net/20.500.14227/1699
Peña López, Ismael. (2016, october 11). Devolution of sovereignty to the people: open government?. EAPC blog. https://hdl.handle.net/20.500.14227/1699
Peña López, Ismael. (11 octobre 2016). La restitution de la souveraineté au citoyen: gouvernement ouvert?. EAPC blog. https://hdl.handle.net/20.500.14227/1699
Author
Language
English
Spanish
Catalan
French
Publisher
Escola d'Administració Pública de Catalunya
Publication date
2016-10-11Extension
3 p.
Is part of
EAPC blog
Subject (CDU)
00 - Prolegomena. Fundamentals of knowledge and culture. Propaedeutics
070 - Newspapers. The Press. Journalism
342 - Public law. Constitutional law. Conflict of laws
35 - Public administration. Government. Military affairs
Related items
Apunt de blog disponible a:
Link to the related item
Documents to download
This item appears in the following Collection(s)
- EAPC blog [411]
Rights
Except where otherwise noted, this item's license is described as http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Related Items
Displaying related items by Title and Subject.
-
Setmana del Govern Obert: el paper de les dades obertes en el govern obert
Vidal Juanola, Àngels (Formació Oberta: Espais Temàtics, 2021-05-19)Com cada any, durant el mes de maig (enguany, del 17 al 21), l’Open Government Partnership (OGP) ens convida a celebrar la Setmana del Govern Obert, Open Gov Week, sota el lema "Respondre. Recuperar. ... -
Gestió de les dades obertes: models i protocols per al govern obert i reutilització
Garcia Alsina, Montserrat (2020-09)El projecte té com a focus central les pràctiques que estan efectuant les administracions públiques per a gestionar dades obertes en el marc de la transparència i govern obert, però sobretot, en el marc ... -
Govern obert: un país governat per ciutadans informats
Foz, Jordi (EAPC blog, 2016-04-12)Ciutadans informats i actius que deliberen i participen en el disseny (i en l’execució) de les polítiques públiques: aquesta és la clau de volta del Govern obert, l’objectiu últim de la creació dins del ...