La mentoria: una eina polivalent de desenvolupament professional i organitzatiu

Abstract

Mèntor és un personatge de la mitologia grega que apareix a l’Odissea com a vell amic d’Odisseu. És nadiu d’Ítaca i fill d’Àlcim. Odisseu li confia, quan parteix cap a la guerra de Troia, la custòdia dels seus interessos i l’educació del seu fill Telèmac. La deessa Atenea adopta la figura de Mèntor quan acompanya a Telèmac a buscar el seu pare i quan ajuda a Odisseu en la seva lluita contra els persistents pretendents que volen casar-se amb Penèlope, ocupar el seu tron i fer-se amb les seves possessions.

El nom de Mèntor ha quedat associat modernament a conseller savi i lleial. Així, el DIEC2 de l’Institut d’Estudis Catalans recull el substantiu mentor/mentora amb l’accepció següent: “Persona que fa de consellera i de guia d’algú”. Al Diccionario de la Lengua Española s’hi donen tres accepcions: “Consejero o guía”, “Maestro, padrino” i, com a sinònim de ‘ayo’, “Persona encargada en las casas principales de custodiar niños o jóvenes y de cuidar de su crianza y educación”.

Mentoria i coaching.

En l’àmbit del funcionament de les organitzacions, específicament pel que fa al desenvolupament professional de les persones, hi ha dues eines que estan molt relacionades i que de vegades es confonen: mentoria i coaching.

Si bé el que compta al final és la utilitat i resultats que s’obtenen a l’hora de posar en marxa accions per a la millora professional individual i organitzativa en el seu conjunt, sí que val la pena assenyalar breument alguns trets que diferencien aquests dues eines i que permet valorar quina és l’eina més apropiada segons les necessitats que es manifesten a cada moment.