Joventut i ruptura generacional

Abstract

Fa uns mesos l’Observatori Català de la Joventut de l’Agència Catalana de la Joventut va organitzar el seminari “Joves, canvi social i ruptura generacional” per parlar dels canvis que està experimentant el col·lectiu juvenil. És sabut que la crisi econòmica actual ha tingut un impacte especialment intens entre les noves generacions: no només van ser les primeres en rebre-la sinó que és un col·lectiu al que li està costant especialment enganxar-se a la incipient recuperació. No obstant això, la situació de vulnerabilitat de la joventut davant la crisi és un indici de la seva vulnerabilitat general, independentment del moment en del cicle econòmic en què ens trobem. És en aquest sentit que el seminari pretenia reflexionar sobre el fet que les transformacions que han viscut les societats postindustrials en les últimes dècades han tingut un gran impacte sobre la joventut. Hi ha indicis, però, que els canvis no afecten només el període juvenil sinó que van més enllà d’aquesta etapa vital: algunes d’aquestes transformacions estructurals continuen condicionant la vida de les persones a mesura que deixen enrere la joventut. Parlem, per exemple, de la precarietat laboral, que no només fa referència a la temporalitat: els baixos ingressos, les feines amb baixa qualificació, les feines per a les què les persones joves amb estudis estan sobre qualificades o la rotació constant entre atur i ocupació són característiques que en el passat tendien a acotar-se a una fase ràpida d’inserció laboral i que en l’actualitat esdevenen cròniques per a bona part de les noves generacions.