La llibertat religiosa és un dret: ens ho creiem?

Abstract

Sovint oblidem quin és el sentit de la paraula “dret”. La utilitzem i la sentim tantes vegades i en contextos tan diferents que acabem per desnaturalitzar-la, per no donar-li la importància que es mereix. Reconèixer drets implica posar-nos d’acord en allò que és essencial per a la vida de les persones. Implica assumir quines són les necessitats bàsiques dels individus, allò que requereixen per tal de poder desenvolupar la seva existència plenament. Reconèixer drets és finalment fer un pacte; mirar més enllà de nosaltres mateixos per adonar-nos que la resta dels nostres conciutadans també tenen necessitats. Algunes d’aquestes necessitats, probablement la majoria, les compartirem; d’altres potser no. Pel que fa a la llibertat religiosa, es tracta d’un dret reconegut àmpliament per tot el nostre ordenament jurídic i per múltiples pactes internacionals. Tots els grans acords de convivència que ha gestat la humanitat al llarg de les darreres dècades tenen un dels seus puntals en el reconeixement del dret fonamental de tots els humans a expressar la seva pròpia religió. I això no ha estat ni un caprici ni tan sols una concessió a allò que avui en dia s’anomena despectivament “el bonisme”. El reconeixement al dret a la llibertat religiosa és un requisit essencial perquè qualsevol societat pugui desenvolupar-se d’una manera pacífica i cohesionada. I malgrat tot, el cert és que aquest és un dret massa sovint desconegut, oblidat o simplement menystingut. Segurament podríem trobar algunes explicacions a aquest fenomen. D’entrada, algunes persones que no són religioses o que no tenen gaires inquietuds espirituals poden tenir algunes dificultats per entendre la importància cabdal que pot tenir la fe per a alguns dels seus conciutadans. Des de posicionaments pretesament racionalistes hom pot veure la religió simplement com un reducte del passat. Com un recurs d’aquells que no tenien accés al coneixement científic i buscaven en les creences religioses una eina per entendre allò que no els era comprensible i per trobar esperança allà on no n’hi havia. Molts dels qui es miren la religió des d’aquest punt de vista poden creure que és “una espècie en perill d’extinció”. Un fenomen social que té els dies comptats i que desapareixerà “de manera natural”.