Repensant la governança corporativa, Institució CERCA

Abstract

Relatoria elaborada per Mònica Sabata, Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona. “La Unió Europea s’ha adonat que la política científica d’un país és molt més del que es fa a les universitats. En general, podem dir que és una política de país”. Aquesta fou una de les primeres afirmacions que es van poder sentir durant el primer diàleg dedicat a repensar la governança corporativa. I és que aquest apartat del projecte Diàlegs (impulsat entre l’Escola d’Administració Pública de Catalunya i el Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona) pretén parlar, observar i repensar la governança interna de les empreses públiques o semipúbliques i avaluar els reptes que aquestes hauran d’encarar en el futur. Per fer-ho, vàrem començar amb l’exemple de la Institució CERCA, un model que va permetre parlar de polítiques destinades al foment de la recerca. Un bon exemple per començar i un model d’èxit del nostre país. El diàleg va comptar amb la presència del director de la Institució CERCA i doctor en biologia a la Universitat de Barcelona, el Dr. Lluís Rovira, que va mantenir una conversa rica, clara i constructiva amb la Dra. Laura Díez, catedràtica en dret constitucional a la Universitat de Barcelona. Comencem fent una descripció de la institució que ens ocupa: la Institució CERCA. És un sistema de quaranta-un centres de recerca, acumulatiu, fet —segons el seu director— a partir de la generositat de les universitats, la Generalitat i els centres que hi participen. Aquesta generositat és la seva màxima generadora de fortalesa i, al mateix temps, pot ser la portadora d’una certa fragilitat que es produiria si la cadena de confiances es trenqués i es retornés a un model atomitzat. La Institució CERCA està liderada per la Generalitat de Catalunya a partir de les competències que li són pròpies. Aquesta organització descentralitzada facilita l’autonomia de cadascun dels centres que en formen part, des de la seva pròpia identitat i organització (hi ha, per exemple, consorcis i fundacions, entre d’altres). Té un pressupost de 400 milions d’euros i uns actius de 1.000 milions d’euros. La xarxa compta amb mecenatges i donacions, per bé que sempre és un tema que cal millorar. I finalment, és una xarxa capaç d’exportar talent a l’exterior, amb noms prou coneguts com el Dr. Baselga i el Dr. Massagué. Un cop feta la fotografia de la institució que ens permetrà parlar de governança corporativa, parlem del diàleg que van mantenir els dos científics, el qual ens va permetre fer un dibuix ben acurat del que hauria de ser la política de recerca al nostre país durant els propers anys. Vegem-ho.