dc.contributor.author | Sabata, Mònica | |
dc.date.accessioned | 2024-07-29T11:50:58Z | |
dc.date.available | 2024-07-29T11:50:58Z | |
dc.date.issued | 2018-01-31 | |
dc.identifier.citation | Sabata, Mònica. (31 de gener de 2018). Obrint Finestres 2017: l’administració que comunica. EAPC blog. https://hdl.handle.net/20.500.14227/1853 | ca |
dc.identifier.uri | https://hdl.handle.net/20.500.14227/1853 | |
dc.description | Sessió del Dr. Antoni Aira. | ca |
dc.description.abstract | L’administració pública no pot no comunicar i la millor manera de fer-ho és com un influencer.
Relatoria elaborada per Mònica Sabata, Parc de les Humanitats i les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona.
“Vivim en una societat de canvi, on permanentment ens cauen inputs informatius” afirmava el Dr. Antoni Aira, només començar la sessió. I, per tant “és molt sa que l’administració pública es plantegi el tema comunicatiu”, reblava. Aquest és, per simple que sembli, el context de la intervenció de l’expert en comunicació que va participar al curs Obrint Finestres el proppassat 19 d’octubre.
En aquest context, ens incitava a tenir en compte algunes premisses que representen el punt de partida per a qualsevol estratègia de comunicació:
– U. Coses que fa deu anys semblaven ciència ficció, ara comencen a ser una realitat. La comunicació ens impregna de moltes maneres diferents i per molts canals diversos.
– Dos. Existeix una tendència a la procrestinació, a la dispersió. Tedsor Edsen (escriptor dels discursos de J.F. Kennedy) deia que un discurs no ha de durar més de 20 min perquè a partir d’aleshores la gent desconnecta. El risc actual és que es desconnecti molt abans. Es deixa l’important per coses complementàries, fins i tot supèrflues, que donen benestar pel simple fet del canvi. Edsen també afirmava que has de donar entre una i tres idees. I és que no cal donar-ne més perquè els humans només poden abastar un número finit d’idees. Per això, als responsables polítics cal dir-los que si els mitjans els presten atenció, cal acotar al màxim el que diuen perquè així hi haurà menys possibilitat de que es dispersin o diguin una cosa que no volen dir o que no cal dir. Es tracta, simplement, de donar titulars per evitar la dispersió. | ca |
dc.format.extent | 4 p. | ca |
dc.language.iso | cat | ca |
dc.publisher | Escola d'Administració Pública de Catalunya | ca |
dc.relation | Apunt de blog disponible a: | ca |
dc.relation.ispartof | EAPC blog | ca |
dc.relation.uri | https://eapc.blog.gencat.cat/2018/01/31/obrint-finestres-2017-ladministracio-que-comunica-dr-antoni-aira/ | ca |
dc.rights | Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International | ca |
dc.rights.uri | http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ | * |
dc.subject.other | Blogs | ca |
dc.subject.other | Comunicació en l'administració pública | ca |
dc.subject.other | Canvi social | ca |
dc.title | Obrint Finestres 2017: l’administració que comunica (Dr. Antoni Aira) | ca |
dc.type | info:eu-repo/semantics/other | ca |
dc.rights.accessLevel | info:eu-repo/semantics/openAccess | |
dc.embargo.terms | cap | ca |
dc.subject.udc | 00 | ca |
dc.subject.udc | 070 | ca |
dc.subject.udc | 316 | ca |
dc.subject.udc | 35 | ca |