Com afecta el “dret a l’oblit” a les obligacions en matèria de transparència, accés a la informació pública i bon govern?
Document Type
Others
Abstract
En els darrers anys, el control polític i periodístic de la veracitat dels currículums dels representats polítics ha estat molt viu i ha provocat modificacions in extremis de perfils professionals oficials, rodes de premsa i alguna dimissió molt sonada.
Des de l’Administració pública ens plantegem com hem de tractar aquests currículums, que no deixen de ser informació pública que conté dades personals. Aquests currículums haurien de restar a disposició de la ciutadania de manera indefinida? Com hauria d’actuar l’Administració pública si un ex-alt càrrec demanés el dret a l’oblit de les seves dades personals referents al seu perfil i trajectòria professionals? Què s’hauria de fer si aquestes dades estiguessin publicades al Portal de la Transparència? I si un ciutadà demana aquest perfil de l’ex-alt càrrec mitjançant una sol·licitud d’accés a la informació pública?
El dret de supressió de les dades personals o “dret a l’oblit” del Reglament europeu de protecció de dades preveu que qualsevol ciutadà pot demanar la supressió de les seves dades personals quan aquestes dades no siguin necessàries en relació amb les finalitats per les quals van ser recollides o tractades. Aquest dret, però, no s’aplicarà, entre d’altres, quan el tractament sigui necessari pel compliment d’una obligació legal que requereixi el tractament de dades o pel compliment d’una missió realitzada en interès públic o en l’exercici de poders públics ni quan el tractament sigui necessari per l’exercici del dret a la llibertat d’expressió i informació.
Des de l’entrada en vigor de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (en endavant, Llei de transparència), l’Administració pública difon, en aplicació del principi de transparència, la informació relativa al perfil i trajectòria professionals dels responsables dels diversos òrgans de la seva organització institucional i estructura administrativa. Així, des del dia 1 de juliol de 2015 (entrada en vigor de la Llei de transparència) es publica aquesta informació dels alts càrrecs.
En els casos en què un alt càrrec deixa d’exercir les seves funcions, actualment l’Administració de la Generalitat elimina la referència d’aquella persona i el seu perfil i trajectòria professional del Portal de la Transparència. Això no significa que l’Administració no conservi aquella informació pública i que, per tant, pugui ser objecte de dret d’accés.
Citation
Elvira Ayuso, Lorena. (23 de maig de 2018). Com afecta el “dret a l’oblit” a les obligacions en matèria de transparència, accés a la informació pública i bon govern?. EAPC blog. https://hdl.handle.net/20.500.14227/1886
Author
Language
Catalan
Publisher
Escola d'Administració Pública de Catalunya
Publication date
2018-05-23Extension
4 p.
Is part of
EAPC blog
Subject (CDU)
00 - Prolegomena. Fundamentals of knowledge and culture. Propaedeutics
070 - Newspapers. The Press. Journalism
342 - Public law. Constitutional law. Conflict of laws
347 - Civil law
35 - Public administration. Government. Military affairs
Related items
Apunt de blog disponible a:
Link to the related item
Documents to download
This item appears in the following Collection(s)
- EAPC blog [408]
Rights
Except where otherwise noted, this item's license is described as http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/
Related Items
Displaying related items by Title and Subject.
-
Les infraccions administratives relatives a persones físiques (no a persones jurídiques) com a límit al dret d’accés a la informació pública
San José Amat, Carles (Formació Oberta: Espais Temàtics, 2024-02-12)Baso aquest apunt en una sol·licitud d’accés a informació pública que ha passat per diferents instàncies administratives i judicials, i que ha finalitzat amb la Sentència del Tribunal Suprem (TS) de ... -
Transparència, accés a la informació pública i bon govern a Catalunya: comentaris de la Llei 19/2014, de 9 de desembre
(2015)El llibre analitza la regulació de les obligacions de transparència activa, el dret d'accés a la informació pública i els mecanismes previstos per a la seva garantia, el registre dels grups d'interès, ... -
La protecció de dades en el Decret 8/2021, sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública (part III)
San José Amat, Carles (Formació Oberta: Espais Temàtics, 2021-10-11)En aquesta entrada culminaré l’anàlisi de les novetats més destacables del Decret 8/2021, de 9 de febrer, sobre la transparència i el dret d'accés a la informació pública, que desenvolupa la Llei 19/2014, ...