dc.contributor.author | Sarrión i Gualda, Josep | |
dc.date.accessioned | 2024-09-23T07:01:15Z | |
dc.date.available | 2024-09-23T07:01:15Z | |
dc.date.issued | 1983-01 | |
dc.identifier.citation | Sarrión i Gualda, Josep. (1983). Història de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (1912-1939). (Estudis; 1). Escola d'Administració Pública de Catalunya. https://hdl.handle.net/20.500.14227/2059 | ca |
dc.identifier.isbn | 8439301294 | ca |
dc.identifier.uri | https://hdl.handle.net/20.500.14227/2059 | |
dc.description | 1. Traducció del castellà de Lluís Orpinell. 2. Pròleg d'Enric Jardí | ca |
dc.description.abstract | L'Escola de Funcionaris de Catalunya, com a centre professional, significà una alternativa al sistema estatal de la funció pública basada en les oposicions i tingué, a més, un matís regeneracionista i catalanista al començament. Prat de la Riba en fou el creador i de la seva mà s'obrí l'Escola per als primers alumnes, el 2 de març de 1914. En aquest punt s'interromp la narració històrica i es dedica un
extens capítol —el segon— a l'estudi sistemàtic i institucional del centre.
En el tercer capítol es reprèn el fil narratiu que havia estat deixat el març del 1914, s'hi exposa la crònica del centre i s'hi fa un balanç de la tasca duta a terme fins al 1924, en què fou col·lapsada per Primo
de Rivera. Uns propòsits idèntics es mantenen en el capítol quart respecte al període comprès entre el 1930, en què la Diputació de Barcelona tomà a obrir les portes, i el 1939, en què conegué una nova
clausura. El capítol cinquè és dedicat a l'estudi de la funció pública durant la Generalitat de Catalunya i als seus condicionaments institucionals, funcionals i polítics, que forçosament havien de repercutir
en Ja realització efectiva de la missió encomanada a l'Escola. Aquest capítol, que ja fou publicat amb el mateix títol en la «Revista d'Administració Pública» de la Universitat Autònoma de Barcelona (núm.
4, juny-juliol del 1981), és reproduït íntegrament ací, llevat de les conclusions, que constitueixen la setena conclusió del present llibre. Aquest es clou amb un breu capítol dedicat a demostrar que la primerenca experiència catalana, quant a la fundació d'una Escola de Funcionaris, fou seguida pel Govern de Madrid, que féu diversos intents de crear-ne una de similar i en mostrà l'influx mitjançant l'establiment d'un Instituto de Estudiós de Administración Local. | ca |
dc.format.extent | 356 p. | ca |
dc.language.iso | cat | ca |
dc.publisher | Escola d’Administració Pública de Catalunya | ca |
dc.relation.ispartofseries | Estudis;1 | |
dc.rights | Attribution-NonCommercial-NoDerivatives 4.0 International | * |
dc.rights.uri | http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/4.0/ | * |
dc.subject.other | Escola d’Administració Pública de Catalunya | ca |
dc.subject.other | Història | ca |
dc.subject.other | Funció pública | ca |
dc.title | Història de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya (1912-1939) | ca |
dc.type | info:eu-repo/semantics/book | ca |
dc.rights.accessLevel | info:eu-repo/semantics/openAccess | |
dc.embargo.terms | cap | ca |
dc.subject.udc | 00 | ca |
dc.subject.udc | 35 | ca |
dc.subject.udc | 93 | ca |
dc.description.version | info:eu-repo/semantics/publishedVersion | ca |