El vocabulari jurídic del Llibre de les costums de Tortosa (Ms. de 1272)

Abstract

L'autor ha fet la seva tasca sobre el manuscrit més antic —de 1272—, inèdit (llevat d'una edició facsímil de 1972) i sobre el qual encara no s'havien fet buidats ni estudis de caràcter filològic, amb la qual cosa s'avancen per a l'història de la llengua dos segles i mig les dades d'interès lingüístic d'aquesta obra jurídica. Les obres lexicogràfiques han utilitzat fins ara com a font l'edició de 1539 o, més habitual- ment, l'edició de 1881 de Benvingut Oliver basada en la de 1539. I no es tracta pas d'una dada intranscendent, perquè són importants les modificacions que separen el manuscrit de 1272 de l'edició de 1539. Com sabhem, cinc anys després, el 15 de maig de 1277, hi hagué una sentència que introdüia canvis significatius en el codi.En segon lloc, es tracta d'un dels monuments del català medieval, sobretot, però no únicament, des d'una perspectiva de vocabulari jurídic, i pensem que aquest estudi pot impulsar una revisió dels esquemes tradicionals aplicats per la història de la llengua a la descripció d'aquest període. I en tercer lloc, l'autor ens forneix la localització dins del manuscrit dels termes (mès de sis-cents) que recull i en fa una exemplificació generosa. Finalment cal valorar amb interès la darrera part de l'obra, que enclou una anàlisi del vocabulari d'uns determinats sectors o camps semàntics