La selecció de contractistes en el context del mercat únic europeu

Abstract

L'activitat de l'Administració pública, cada dia més intensa i extensa, opera en el camp de l'obra pública, i també en d'altres parcel·les de la seva gestió (serveis públics i subministraments), per mitjà del contracte administratiu, institució que prové del Dret francès i que ha estat recollida fa anys pel nostre ordenament jurídic. A Espanya la normativa dels contractes de l'Estat cobra una importància especial a partir de la Llei de bases 198/1963, de 28 de desembre, el text articulat de la qual fou aprovat pel Decret 923/1965, de 8 d'abril. Aquest ordenament va introduir una regulació completa d'aquests contractes, sota principis jurídics i administratius d'acord amb les necessitats d'aleshores, que, substancialment, també són les actuals. Es tracta, com deia l'exposició de motius de la llei de 1963, de l'instrument que coordina les possibilitats financeres públiques amb les finalitats reals, i aquestes darreres amb l'empresari que les ha de dur a terme mitjançant l'execució d'obres o la gestió del servei públic. Els procediments de selecció dels contractistes constitueixen un dels aspectes més interessants, i fins i tot més actuals, de la contractació administrativa. A més, són els més afectats per la normativa de la Comunitat Europea, com ha posat en relleu Vinyoles al llarg de les pàgines del llibre que prologuem. La selecció adequada constitueix una de les fites que cal perseguir en la contractació de l'Administració.