Els drets davant l’administració i les seves garanties en l’Estatut d’autonomia de Catalunya

Abstract

L’entrada en vigor el passat 9 d’agost de 2006 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya (Llei orgànica 6/2006, de 19 de juliol, d’ara endavant EAC) planteja per als juristes un conjunt de reptes al voltant de la incorporació en la norma institucional bàsica catalana de continguts fins ara no presents en l’Estatut d’autonomia de 1979 (ni tampoc en els altres estatuts de la resta de comunitats autònomes). Entre aquests nous continguts destaca el títol primer, titulat «Drets, deures i principis rectors» (art. 15-54 EAC). Una anàlisi de la situació en el dret comparat ens ajuda a entendre que la incorporació de cartes de drets en les normes que regeixen les entitats territorials subestatals —constitucions o estatuts— és freqüent tot i que no unànime. En efecte, encara que els continguts i el tractament que donen als drets dels ciutadans és molt heterogeni, és un denominador comú, en aquestes declaracions, la proclamació i la regulació de drets de participació (política i en l’administració dels poders d’autogovern), a més d’altres drets connectats a la identitat cultural pròpia de la comunitat, quan existeixi, i drets econòmics i socials, normalment no concretats en els textos constitucionals de la federació. No acostumen a mancar tampoc en les cartes més recents drets de l’anomenada tercera i quarta generació (com la protecció de dades, el medi ambient o la defensa de consumidors).