La participació ciutadana en la gestió de l'aigua

Abstract

En els darrers anys, amb l’objectiu de millorar el funcionament de l’Administració pública, democratitzar-la i fer front a problemes més complexos, diferents administracions catalanes han posat en funcionament diversos mecanismes i processos de participació ciutadana (consells consultius, agendes 21, projectes educatius de ciutat, etc.). Ara bé, la gran majoria d’aquestes experiències s’han caracteritzat per ser d’àmbit local i per sorgir a iniciativa de l’Administració municipal (Subirats et al., 2001; Blanco i Gomà, 2002). Paral·lelament a aquest fet, en la societat catalana s’han multiplicat les estructures informals d’activisme polític, que, responent a àmbits temàtics com l’ecologisme, el pacifisme o el feminisme, han fet emergir noves problemàtiques socials. En moltes ocasions, aquestes noves formes d’activisme polític s’han estructurat com a moviment social (Casquette, 1998) i, sovint, han reclamat a l’Administració una major participació de la ciutadania en l’elaboració de determinades polítiques públiques (Prat, 2004). Davant aquest fenomen, ens plantegem les preguntes següents: fins quin punt l’Administració pública és capaç de gestionar les demandes participatives d’aquests moviments socials?; els canals institucionals de participació ciutadana oberts per l’Administració són funcionals com a mecanismes de gestió d’aquestes demandes?