Comentaris al règim estatutari dels empleats públics

Abstract

L’entrada en vigor de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP) ha representat l’efectiu compliment del mandat que la Constitució de 1978 feia al legislador, en el seu article 103.3, de regular l’Estatut del funcionari d’acord amb els principis de mèrit i capacitat. El fet d’haver trigat trenta anys a fer efectiu un mandat constitucional ens pot fer reflexionar sobre la dificultat extrema que comporta establir un marc regulador dins d’un àmbit tan complex com és el de la funció pública. Igualment, l’entrada en vigor de l’Estatut bàsic de l’empleat públic ha representat un fet rellevant en el cos normatiu del dret administratiu, no només perquè així es va dir en el moment de la seva aprovació, sinó perquè així també ho testimonia la quantitat de llibres, comentaris, articles i reculls de tot tipus que han estat publicats des d’aleshores. Aquesta inflació editorial era prou coneguda pels coordinadors d’aquest volum, que, tant com els ha estat possible, han intentat fer un exercici de diferenciació d’aquests comentaris en relació amb l’abundant bibliografia existent sobre l’EBEP.