Assistència sanitària a persones immigrants

Abstract

La qüestió de l'abast de la prestació d'assistència sanitària a l'Estat espanyol ha resultat complexa i polèmica en relació amb el col·lectiu de persones immigrants. La Llei orgànica 4/2000, d'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, en l'article 14.3, estableix que "els estrangers, qualsevol que sigui la seva situació administrativa, tenen dret als serveis i les prestacions socials bàsiques". El Reial decret llei 16/2016, de 20 d'abril, va modificar la Llei 16/2003, de 28 de maig, de cohesió i qualitat del Sistema Nacional de Salut i va introduir una reforma important en aquesta matèria, molt contestada per diversos col·lectius socials, d'acord amb la qual l'accés dels ciutadans a les prestacions d'assistència sanitària es duria a terme mitjançant l'expedició de la targeta sanitària individual. La mateixa norma va establir que els estrangers no registrats ni autoritzats com a residents a Espanya majors de 18 anys -els menors tenen el mateix tracte que els espanyols-, han de rebre assistència sanitària en les modalitats següents: