Renda garantida de ciutadania (RGC) i ingrés mínim vital (IMV): una coexistència complexa

Abstract

La Constitució espanyola recull, en l'article 41, el principi d'universalitat del sistema de Seguretat Social, de manera que aquest ha d'oferir a tots els ciutadans assistència i prestacions suficients davant situacions de necessitat. La conseqüència immediata d'aquest mandat constitucional és la necessitat d'establir dos nivells de protecció dins del sistema: un de contributiu, orientat cap a les persones que desenvolupen activitats per les quals cotitzaran a la Seguretat Social, i un de no contributiu, per garantir que les persones que, o bé no han cotitzat mai o bé no ho han fet de manera suficient per accedir a prestacions contributives, puguin tenir també accés a l'acció protectora del sistema públic de Seguretat Social.