La notificació a la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (I): la preferència de la notificació electrònica i l’obligació de relacionar-se electrònicament amb les administracions

Abstract

La notificació dels actes administratius ha estat sempre una pedra a la sabata de les administracions. Són nombrosos els actes administratius desfavorables a les persones interessades que, per un defecte en la seva notificació, les administracions no poden fer-los efectius. A més, la jurisprudència tradicionalment s’ha encarregat de recordar-nos que les obligacions envers una notificació correcta recauen en l’Administració productora de l’acte, i qualsevol defecte en aquesta, encara que no s'origina en els mateixos òrgans administratius, li és imputable a l’Administració, que és la que carregarà amb les conseqüències.

La notificació dels actes administratius ha estat sempre una pedra a la sabata de les administracions. Són nombrosos els actes administratius desfavorables a les persones interessades que, per un defecte en la seva notificació, les administracions no poden fer-los efectius. A més, la jurisprudència tradicionalment s’ha encarregat de recordar-nos que les obligacions envers una notificació correcta recauen en l’Administració productora de l’acte, i qualsevol defecte en aquesta, encara que no s'origina en els mateixos òrgans administratius, li és imputable a l’Administració, que és la que carregarà amb les conseqüències.