Les novetats en matèria de recursos administratius que incorpora la Llei 39/2015 (1)

Abstract

La regulació dels recursos administratius és una de les matèries que en la Llei 30/1992 va ser objecte de canvis molt significatius. Com se sap, l'antiga Llei de procediment administratiu de 17 de juliol de 1958 establia el recurs d'alçada i el recurs de reposició previ al recurs contenciós administratiu. La Llei 30/1992, en la redacció inicial, va suprimir el recurs de reposició deixant només l'anomenat recurs ordinari, que venia a ser una nova nomenclatura per al recurs jeràrquic que tradicionalment havia estat el recurs d'alçada, i va afegir com a novetat la possibilitat que les lleis substituïssin el recurs d'alçada en supòsits o àmbits específics per altres procediments d'impugnació, reclamació, conciliació, mediació i arbitratge davant òrgans col·legiats o comissions específiques no sotmeses a instruccions jeràrquiques. La rigidesa del sistema resultant, que eliminava la revisió administrativa en via de recurs -tot i resultar lleument matisada per la disposició d'una revisió d'ofici a instància de part, això sí, limitada als actes nuls de ple dret-, es va revelar inadequada en els àmbits en què la resolució administrativa dels procediments posava fi a la via administrativa i, en particular, en l'Administració local, ja que qualsevol objecció sobre la legalitat d'un determinat acte administratiu havia de ser residenciada de forma gairebé exclusiva davant la jurisdicció contenciosa administrativa. La Llei 4/1999, de 13 de gener, va modificar diversos aspectes de la Llei 30/1992, un dels més rellevants dels quals és la reintroducció del recurs de reposició, ara amb caràcter potestatiu, i la recuperació de la denominació tradicional del recurs d'alçada.