L'ampliació de terminis en la Llei 39/2015

Abstract

Tot i que els terminis establerts legalment obliguen les autoritats i el personal al servei de les administracions públiques competents per tramitar els assumptes i també les persones interessades (art. 29), les diferents lleis sobre procediment administratiu han establert la possibilitat d'ampliar-los perquè en determinats casos el compliment del termini fixat normativament no esdevingui un obstacle insalvable per al bon fi de l'actuació administrativa o de la participació de les persones interessades en el procediment administratiu. No es tracta d'una qüestió menor, ja que afecta directament un dels aspectes que, amb l'evolució normativa, ha passat a ser essencial i determinant en moltes ocasions quant al sentit de la decisió administrativa, com és el deure de resoldre i de notificar la resolució dins d'un termini màxim i l'efecte correlatiu en cas de l'incompliment d'aquest deure: el silenci positiu en general, i el silenci negatiu en casos concrets, en els procediments iniciats a instància de persona interessada, i la caducitat o el silenci administratiu negatiu en els procediments iniciats d'ofici.