Conceptualitació de sector públic i administració pública per determinar l'àmbit subjectiu d'aplicació de les normes (1a part)

Abstract

Tota llei administrativa té un objecte, és a dir, l’àmbit material que es pretén regular, i un àmbit subjectiu, és a dir, la identificació de les administracions públiques i, si escau, dels ens públics que resten sotmeses a la norma, més enllà del sotmetiment general dels ciutadans i dels poders públics a l’ordenament jurídic, que estableix l’article 9.1 de la Constitució espanyola. Durant molts anys la definició d’aquest àmbit subjectiu d’aplicació de les lleis administratives no ha plantejat gaires problemes; ha estat així perquè, fins ben entrada la segona meitat del segle XX, s’ha considerat que les lleis s’aplicaven a tots els ens públics, sense distinció.