El dret de petició és quelcom més que un supòsit de silenci negatiu

Abstract

Una de les regles bàsiques que configuren el procediment administratiu és que, amb caràcter general, la intervenció de persones requereix disposar de la condició de persona interessada, la qual deriva de la titularitat de drets o interessos legítims individuals o col·lectius, en els termes de l’article 4 de la Llei 39/2015. Això vol dir que una pretensió que no estigui avalada per aquest vincle especial amb la posició jurídica de la persona que l'exerceix, ha de ser sempre no atendible? No ens referim als supòsits de manca de legitimació, en què la condició de persona interessada no concorre en la sol·licitant sinó en una altra. Parlem, per exemple, de quan una persona s'adreça a un poder públic per demanar-li una modificació normativa, un determinat ús d'un immoble públic o el finançament d'una determinada activitat, sense que existeixi cap norma específica que doni suport a la satisfacció de la pretensió. Aquest és l'àmbit del dret de petició, que té el rang de dret fonamental d'acord amb l'article 29 de la Constitució espanyola (CE) i està reconegut per l'article 29 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.