Àmbit subjectiu de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic

Abstract

Tot i els desitjos d'una gran part de la doctrina que aquesta nova llei, per fi, unifiqués l’àmbit subjectiu d’aplicació fixant un únic concepte de poder adjudicador i deixant d’establir nivells diferents de subjecció a la llei i, d’aquesta manera, aconseguir facilitar i clarificar l’àmbit d’aplicació de la norma, la Llei de contractes del sector públic (LCSP) continua mantenint la classificació tripartida del text refós de la Llei de contractes del sector públic (TRLCSP) i segueix distingint entre sector públic, poder adjudicador i Administració pública, per tant continuem on érem. No obstant el títol de la llei, de contractes del sector públic, si analitzem a fons el seu àmbit d’aplicació trobem que no només abasta entitats que veritablement estan dins del sector públic sinó també entitats privades, com són les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social o també, en determinats supòsits, els partits polítics, les organitzacions sindicals i empresarials i les respectives fundacions i associacions. Així doncs, l’àmbit subjectiu de la LCSP es prolonga en funció de la utilització o no de fons públics en els contractes, més que no pas per la pertinença estricta de l’entitat contractant al sector públic (vegeu també l’article 23 pel que fa al supòsit dels contractes subvencionats).